El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, reprèn aquesta setmana la seva activitat després de les vacances del mes d'agost. De fet, ho farà per partida doble: primer, aquest dimarts celebrarà l'habitual reunió del Consell Executiu al Palau de la Generalitat i, segon, el president Illa ha convocat els consellers i membres del Govern aquest divendres i dissabte a unes jornades de treball a les Terres de l'Ebre per preparar el nou curs polític. Aquestes 'convivències' serà al Parc Natural dels Ports, precisament, una part del país on un incendi va cremar més de 3.000 hectàrees i va morir-hi un bomber aquest passat mes de juliol. De fet, són les terceres 'convivències' que fa el Govern Illa més enllà de la capital catalana. Quan va ser investit, Illa va reunir el seu govern a Poblet, un lloc simbòlic per a ell i per un dels seus referents polítics: el president Tarradellas. El passat mes d'abril, el Govern es va reunir a la Vall de Núria, amb el caos de Rodalies com una de les principals carpetes, els pactes d'investidura i des d'on va voler fer front als aranzels de Trump.
Primer, a Poblet va encarregar a cadascun dels seus consellers 'deures' a complir durant el seu mandat, amb la sequera com a tema dominant a la política catalana. Amb aquesta tercera trobada, l'executiu farà una anàlisi del context actual i abordarà les grans línies polítiques per als pròxims mesos: lideratge econòmic, habitatge, reforçar la seguretat i accelerar la reforma dels serveis públics. Però un dels principals temes que haurà d'afrontar són els pressupostos de la Generalitat per al 2026, després de dos anys sense ser vigents.
Pressupostos, lligats als compliments d'investidura
Un dels principals objectius que tindrà el president Illa és l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, que fa dos anys que no són aprovats. Ara bé, aniran lligats al compliment dels acords d'investidura, sobretot pel que fa a la carpeta del finançament. El mateix president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, no va voler ni entrar a negociar els del 2025 per la manca d'avenços en aquest sentit, tot i que sí que ha acordat amb el Govern diversos suplements de crèdit per poder incorporar 4.000 milions als comptes prorrogats. Caldrà veure si per a aquest curs polític és possible una negociació amb els socis d'investidura per a uns nous pressupostos.
ERC ja ha avisat que no seurà a la taula de negociació per als comptes de la Generalitat fins que hi hagi concrecions significatives en el finançament singular. A la Comissió Bilateral del 14 de juliol, Govern i Estat van certificar un acord sobre el finançament singular sense concrecions ni calendari per a la gestió dels impostos per part de la Generalitat. Uns dies més tard, el president Illa va assegurar que el 2028 es podrà fer la gestió sencera de l'IRPF a través de l'Agència Tributària Catalana (ATC). I precisament, aquest dimarts, en la primera reunió del Consell Executiu després de les vacances d'estiu, el Govern aprovarà un decret per adaptar l'ATC als nous requeriments per al desplegament de la hisenda catalana.
Encara no s'ha entrat a negociar sobre les grans xifres del finançament singular. És a dir, d'una banda, l'import que la Generalitat hauria de pagar a l'Estat pels serveis prestats i, d'altra banda, l'aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. El Govern diu que està a l'espera que l'Estat digui quants recursos posarà de més al nou sistema de finançament i al setembre està previst que es faci públic l'informe dels experts que ha de definir com es calcula la solidaritat.