El govern espanyol proposarà una reforma de la Constitució per incloure el dret a l'avortament, amb l'objectiu de blindar-lo constitucionalment i "consagrar la llibertat i l'autonomia de les dones", segons han informat fonts de l'Executiu de Pedro Sánchez a EFE. La mesura, que segueix les petjades del que França d'Emmanuel Macron va ser pionera, es proposa en un moment en què l'avortament torna a ser tema de debat polític a Espanya de la mà de PP i Vox.
Aquesta setmana la qüestió ha tornat a l'agenda política després de la decisió de l'Ajuntament de Madrid que governa José Luis Martínez-Almeida d'informar les dones que vagin a interrompre el seu embaràs d'una suposada "síndrome postavortament" que ha estat qüestionada per experts. Una iniciativa que va sorgir dels de Santiago Abascal a la capital espanyola i que el PP madrileny va refermar. En resposta, el govern espanyol, de la mà del PSOE, impedirà que les dones que volen interrompre el seu embaràs "rebin informació falsa o sense evidència científica" i impulsarà aquesta reforma constitucional presumiblement a través del ministeri d'Igualtat de la socialista Ana Redondo.
"En un context global d'ofensiva contra els drets sexuals i reproductius, Espanya fa un pas més per consagrar la llibertat i l'autonomia de les dones per decidir sobre les seves vides", han afegit les fonts governamentals. No obstant això, la reforma de la Carta Magna espanyola que proposa Sánchez requereix una majoria de tres cinquenes parts de la cambra, per la qual cosa els vots del PP d'Alberto Núñez Feijóo serien necessaris perquè la mesura tiri endavant.
Els populars, de fet, no han trigat a expressar el seu rebuig la mesura. "Que Pedro Sánchez s'oblidi de nosaltres", ha deixat anar Feijóo aquest divendres en ser preguntat per la qüestió, per afegir que "acabat el parany de la flotilla, busca un altre tema per distraure l'atenció". Així, el líder del PP ha asseverat que no l'"ajudarà" en aquesta "estratègia" que els populars veuen com un intent de tapar els "escàndols" de presumpta corrupció que han esquitxat el seu govern i el seu entorn familiar.
L'avortament, regulat ara a Espanya per una llei orgànica del 2023
Actualment, l'avortament està regulat a Espanya per la Llei orgànica 1/2023, impulsada pel govern de Pedro Sánchez per modificar l'anterior llei, la que va impulsar el 2010 l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero. Ara mateix, l'avortament voluntari està permès a Espanya fins a la setmana 14 de gestació o a la setmana 22 si hi ha un risc greu per a la salut o la vida de la mare o si el fetus presenta anomalies greus —a partir de la setmana 22 només en cas de patologia fetal incompatible amb la vida o per malaltia incurable confirmada per comitè mèdic—.
En aquest sentit, la nova llei del 2023, impulsada pel ministeri d'Igualtat d'Irene Montero (Podem), eliminava l'obligació que les joves de 16 i 17 anys haguessin de necessitar el permís dels seus pares per avortar, alhora que suprimia els tres dies de reflexió i estipula la creació de registres d'objectors de consciència amb l'objectiu que les intervencions siguin assumides majoritàriament en centres de la sanitat pública. El PP va interposar un recurs contra la llei davant el Tribunal Constitucional, si bé aquest la va acabar avalant.
La França macronista, pionera
El país pioner del món en incloure el dret a l'avortament en la seva constitució va ser França, el 2024. Una iniciativa del president Emmanuel Macron i del govern del primer ministre macronista Gabriel Attal que tenia un ampli suport entre la població del 85%, segons enquestes, i que s'impulsà per no posar el dret a l'avortament "en perill" en funció de les decisions polítiques dels governs de torn. La iniciativa va sorgir després que als Estats Units un Tribunal Suprem de majoria conservadora suprimís l'avortament com a dret el 2022 i deixés en mans de cada estat si ho permetia o no, la qual cosa va deixar milions de dones sense accés al lloc on vivien.