La crisi migratòria per l’arribada massiva de persones en cayucos senegalesos a les costes canàries i les queixes reiterades del president del govern de les illes, Fernando Clavijo (Coalició Canària), han empès el govern espanyol a dur a terme les modificacions legislatives que calgui per a obligar les comunitats autònomes a acollir menors migrats no acompanyats. Ara per ara, l’acollida de menors migrats és opcional i depèn de la solidaritat de les autonomies, perquè la tutela depèn només de les comunitats autònomes on arriben els menors. Però el govern de Pedro Sánchez considera que la pressió migratòria que viuen les Canàries, que en aquest moment acullen més 4.500 nens i adolescents migrants, fa insostenible mantenir la situació actual; per això ha decidit actuar, segons ha anunciat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, perquè aquesta solidaritat sigui obligatòria. El debat sobre la immigració i l’ordenació territorial, doncs, està servit, perquè al final qualsevol canvi legislatiu haurà de ser aprovat pel Congrés i haurà de comptar amb el vistiplau de les comunitats autònomes.
Cal modificar la llei del menor
Per arribar a aquest punt, però, l’Executiu haurà de començar per modificar la llei del menor, tal com va admetre la ministra Elma Saiz, que aquest dimarts es va reunir amb Fernando Clavijo a la seu de la presidència de govern de Canàries durant la visita de la ministra a l'illa de Santa Cruz de Tenerife. La intenció del govern espanyol és aplicar a Espanya el mecanisme aprovat a tota la Unió Europea, que fa que cada país estigui obligat a acollir un cert nombre de persones. La intenció del govern espanyol és que el canvi de llei depengui del Ministeri de Juventut i Infància, al qual correspon la proposta i execució de la política del govern espanyol en matèria de joventut i protecció del menor, i que des del novembre passat depèn de la ministra Sira Abed Rego. Així, quan el govern espanyol hagi concretat la proposta de la modificació de la llei del menor, aquesta haurà de passar pel Congrés dels Diputats, on caldran els vots de Junts i Esquerra, que sempre han reivindicat que el Govern hauria de tenir el control de la immigració en el territori català i decidir sobre els fluxos migratoris.
En el cas dels migrants adults i dels menors acompanyats de les famílies, forma part d'un sistema integral que depèn de Migracions, i si les comunitats a les quals arriben els migrants no disposen de prou places d'acollida, aquestes persones són derivades a altres comunitats que tinguin recursos o places disponibles. Els darrers mesos, el govern espanyol ha traslladat de l'arxipèlag canari a la Península 14.000 persones que van arribar de manera irregular a les illes. Fins al 30 de novembre passat, havien arribat irregularment a les Canàries 35.410 persones, fet que suposa un 134% més que l'any passat. Han estat repartits per les diferents comunitats autònomes en funció de les places disponibles.
Catalunya, la tercera comunitat que més acull
Segons publica La Vanguardia, Catalunya és la tercera comunitat autònoma que més nens i adolescents migrats no acompanyats acull (1.337), per darrere d’Andalusia (1.707), que queda lluny dels 4.521 que té Canàries sota la seva tutela, que suposen gairebé el 40% del total de tot l’Estat. En el rànquing, el País Valencià figura en quarta posició (1.016) i a continuació la segueixen la resta de comunitats, que estan per sota del miler de migrats: Madrid (849), el País Basc (667), les Balears (319), Castella i Lleó (295), Melilla (276), Múrcia (240), Ceuta (221) i Galícia (209). Per contra, les autonomies amb menys acollits són La Rioja (10), Cantàbria (34), Extremadura (53), Astúries (64), Aragó (125), Navarra (133) i Castella-la Manxa (143).