El Govern de Salvador Illa fa un balanç "positiu" del primer any de mandat al capdavant de la Generalitat, que es compleix tot just aquest divendres 8 d'agost, amb el curs polític en standby per les vacances estivals. L'Executiu d'Illa, el primer del PSC al Palau de la Generalitat des que va acabar el mandat de José Montilla el 2010, treu pit d'haver "avançat en estabilitat institucional i en ser un soci fiable". Així ho ha defensat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, qui en una entrevista amb l'ANC ha justificat que les carpetes pendents que reclamen l'oposició i els socis com desplegar el finançament singular, la culminació del traspàs de Rodalies, la crisi d'habitatge o els pressupostos de la Generalitat són "són temes complexos" i "requereixen molta feina", però que —afegeix— "avancen i avançaran".
Dalmau assevera que s'han fet passes endavant "en moltes de les qüestions" que més urgència tenien i que formaven part, també, dels acords d’investidura i dels compromisos del projecte d'Illa. "En matèria d’habitatge amb el pla més ambiciós d’Espanya; amb seguretat i Mossos; en infraestructures i amb l’acord de Rodalies; amb els inspectors d’habitatge; o els municipis rurals", ha enumerat el conseller de la Presidència. Aquest divendres, dotze mesos després del debat d’investidura marcat pel retorn fugaç de l'expresident Carles Puigdemont, l'Executiu socialista considera que el país "s’ha tornat a posar en marxa mostrant la nostra millor versió: una Catalunya forta que sigui el millor lloc per invertir, treballar i viure".
Al llarg d'aquest darrer any, argumenta el Govern en una nota, s’han posat "les bases del que ha de ser Catalunya en els pròxims deu anys; s’han fet els primers passos d’una etapa d’estabilitat, de retorn al diàleg i de màxima ambició". Ja en la mateixa línia es va expressar des de la Xina el president Illa, que en fer el seu propi balanç, va voler valorar la feina feta seguint un "model de prosperitat compartida amb el qual Catalunya està recuperant el lideratge econòmic". En un context internacional complex com l’actual, Illa va afirmar que aposta perquè Catalunya sigui "un espai de certesa". Llavors, va apuntar a indicadors com el creixement de l’economia catalana, la fi de l'episodi de sequera o les xifres positives d’ocupació com a exemple que es "va en el bon camí".
Ara, l'Executiu de Salvador Illa destaca algunes dades que, a parer seu, sustenten aquest balanç positiu: l’economia catalana creix un 2,8% interanual el segon trimestre del 2025 i supera la mitjana europea (1,5%), la qual cosa consideren un indicador de "la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya a l’Estat". També fan valdre que el preu mitjà del lloguer a les zones regulades de Catalunya és de 866,72 euros al tancament del primer trimestre, l’1,32% menys que el mateix període de l’any anterior. I celebren el "desbloqueig" de l'ampliació de l'aeroport del Prat. En matèria de seguretat, una altra de les grans carpetes pendents de Catalunya, destaquen que s’ha registrat una reducció de delictes del 5,24% el primer semestre del 2025 en relació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra, assegura el Govern, implica registrar gairebé 16.000 delictes menys, i destaquen que es produeix en un moment en el qual s'està apostant "de forma decidida" per reforçar la plantilla dels Mossos d'Esquadra.
Sense pressupostos mentre ERC i Comuns pressionen perquè es compleixin els pactes
"I tot això, vetllant al mateix temps pel compliment dels acords d’investidura signats amb ERC i els Comuns", apunta l'Executiu de Salvador Illa. Si bé és cert que des d'Esquerra Republicana i els Comuns ara mateix pressionen el Govern pel que els primers han denunciat com a incompliments, mentre que els segons reclamen una reunió al setembre per avaluar què s'ha fet amb els compromisos adquirits en els pactes d'investidura i a canvi del suport pels suplements de crèdit. Tots dos partits, socis habituals del Govern en minoria al Parlament, ja avisen Illa que no seuran a negociar els anhelats pressupostos pel 2026 si no hi ha avenços tangibles. Ja l'any passat, en arribar al Palau, Illa va marcar com a prioritat aprovar els pressupostos per al 2025 abans de l'1 de gener i finalment no va obtenir els suports, veient-se abocat a pactar amb ERC i Comuns suplements de crèdit al llarg de l'any per suplir-los i atendre les despeses necessàries de la Generalitat.
Els d'Oriol Junqueras han reiterat al llarg de l'estiu que els "incompliments" dels socialistes envers els compromisos pactats els darrers anys impossibiliten seure a negociar els comptes. Així, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha marcat darrerament que les seves exigències per començar a seure són acabar de traçar el finançament singular, avançar en la recaptació de l’IRPF —amb l'ensopec que ha suposat l'anunci d'Illa que no s'assoliran alguns aspectes fins al 2028— i en la musculació de l’Agència Tributària Catalana (ATC), i reconèixer l’ordinalitat com a criteri sine qua non pel nou finançament català. Per la part dels Comuns, el portaveu David Cid ha avisat que el Govern "necessita millorar" i "té feina per fer", ja que "suspèn" en matèries com garantir el bon servei de Rodalies enmig d'aquest interval pel traspàs a l'empresa mixta i per obres en la infraestructura, alhora que ha retret "prioritats equivocades" amb l'aposta per ampliar l'aeroport del Prat o per la celebració de la Ryder Cup de golf a Catalunya. Dalmau, per la seva part, ha avisat els socis aquesta setmana que Catalunya "no es pot permetre no tenir pressupostos" i ha subratllat "no s'entendria" que en un moment en el qual "el país està creixent econòmicament", no s'aprofités "aquest vent de cua". Així, ha defensat davant les demandes de republicans i comuns que el Govern "compleix" i que és "compatible" iniciat el debat pressupostari i alhora avançar en els compromisos ja pactats.
Junts carrega contra "el Govern de la mala gestió"
Qui també pressiona en aquest primer any de govern d'Illa és Junts per Catalunya, el principal partit de l'oposició. La portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, ha asseverat aquest divendres que "Catalunya està pitjor que fa un any" i ha valorat que "no hi ha hagut finançament, ni traspàs de Rodalies, només desnacionalització i submissió a Madrid". "És el Govern de la mala gestió, amb els exemples tan evidents com el caos diari de Rodalies o el desgavell permanent en educació", ha manifestat Sales en una atenció als mitjans. En aquest sentit, ha recordat com hi ha 15.000 alumnes de Formació Professional sense plaça o també ha recordat el caos amb l'adjudicació de places de professors. També les irregularitats en el marc de la DGAIA. Així, la vicepresidenta juntaire ha volgut erigir el seu partit en principal alternativa al Govern d'Illa, condicionat per la "debilitat parlamentària", i ha recordat que encara hi ha dos diputats del seu grup parlamentari, Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig, que romanen a l'exili i no poden tornar a Catalunya tot i la llei d'amnistia al procés.