El govern espanyol ha sortit en defensa de l’exministre d’Exteriors Josep Borrell davant la denúncia que va emetre “ordres inconstitucionals” a l’aleshores cònsol espanyol a Edimburg, capital d’Escòcia.

La polèmica va esclatar el juny de l’any passat, quan Miguel Àngel Vecino, titular del consolat espanyol, va ser cessat fulminantment un cop va assegurar que Espanya no vetaria Escòcia a la Unió Europea en cas d’una eventual independència. Al novembre, el ja excònsol va denunciar que Borrell li havia donat ordres contràries a la Constitució Espanyola

En una carta als seus representants a la Junta de la Carrera Diplomàtica, Vecino va assegurar que Borrell "impedia la visita de la delegació de tots els partits del Parlament de Catalunya al Parlament escocès", amb la finalitat d'evitar tota presència catalana a Escòcia abans de les eleccions generals del 28-A, per tal d'evitar "perjudicar electoralment el govern de Pedro Sánchez".

Recentment, el diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu s’ha interessat per la qüestió per mitjà d’una sèrie de preguntes parlamentàries en què demanava si efectivament s’havien emès “ordres anticonstitucionals” i si el ministeri d’Exteriors tenia intenció d’investigar els fets.

En la seva resposta, el govern espanyol tanca files a l’entorn de Borrell tot negant que en cap cas s’hagin emès “instruccions, i molt menys ‘ordres’, que siguin contràries a la Constitució”, per especificar que entre les atribucions dels cònsols hi ha “la promoció dels interesos econòmics espanyols allà on no hi ha oficina comercial”, per assegurar que “les instruccions rebudes en el seu cas pel cònsol general d’Espanya a Edimburg van ser d’aquest ordre”.

En un tuit, Iñarritu ha publicat la resposta tot assegurant que si les instruccions van ser “de tipus econòmic” caldrà ara preguntar quines van ser aquestes instruccions, principalment perquè, com va apuntar el mateix excònsol Vecino, Borrell va impedir una visita de la Cambra de Comerç d'Edimburg a Barcelona i una altra d'una delegació d'empresaris catalans a Escòcia, "amb la finalitat que els empresaris catalans no contactessin amb els escocesos". Certament, s’hauria tractat d’instruccions de l’àmbit econòmic, però difícilment conformes a l’esperit i la lletra de la Constitució Espanyola.