L'alliberament de Carles Puigdemont a Alemanya continua causant estralls al govern espanyol i el Partit Popular, portant  tensar la corda amb el país d'Angela Merkel, tot i la bona relació exhibida tradicionalment entre ambdós Estats. A la Moncloa no agrada que la ministra de Justícia, Katarina Barley, aprovés la decisió del tribunal d'Schlewig-Holstein: creuen que dóna aire a l'independentisme, ja que el "respecte de la llei" és un afer de la Unió Europea. Des del PP, cert to frega l'euroscepticisme i la desconfiança cap a les institucions alemanyes. 

"No són declaracions pròpies de països amics" deien en privat fonts de l'executiu central durant la convenció del PP a Sevilla aquest dissabte, sobre que Barley considerés "correcta" la llibertat provisional amb fiança. “Crida l’atenció que el dilluns no digués res respecte a la posició de la Fiscalia (partidària d’extradir Puigdemont) i ahir saltés ràpid amb la decisió de la posada en llibertat”, apuntaven les mateixes personalitats. Igualment dur es va mostrar el ministre d'Exteriors Alfonso Dastis: "Declaracions desafortunades, perquè l'euroordre es va establir per abordar aquests temes entre jutges, separant de les opinions polítiques", indicava. 

La qüestió és que, ja en públic, Mariano Rajoy exhibia una distància notable sobre el gabinet ministerial davant la constatació d'una topada sense precedents, d'ençà va esclatar el conflicte sobiranista –i pel qual Alemanya s'havia mantingut sempre en silenci. El president espanyol va evitar respondre a la ministra de Justícia, es va limitar a avalar la separació de poders, i va afirmar que no va trucar Merkel. "Ni penso fer-ho" va insistir, per parlar de Puigdemont.

El fet és que a la Moncloa tenien expectatives que la rebel·lió avalés l'extradició: el portaveu Íñigo Méndez de Vigo va dir fa setmanes que era "equivalent" a l'Alta Traïció, alhora que va apel·lar a l'essència de l'euroordre, que és la confiança entre judicatures. "Per norma general s'ha de fer l'entrega" de la persona, va afirmar De Vigo, i "sense intervenció dels governs". Però amb la resolució de dijous, ara inclús es preparen el per si no s'extradeix Puigdemont, tampoc per malversació, com informava El Nacional.

Davant d'aquest escenari, diversos deixos de desconfiança van fer-se notar a les files del PP, en relació amb les autoritats alemanyes i europees. 

El líder del PP català Xavier Garcia-Albiol va denunciar que no tenia sentit que un "tribunal, màxim òrgan d'un país [el Suprem] dicti una ordre i un tribunal regional la tombi, modifiqui o esmeni, quan prové del màxim òrgan de la Justícia a Espanya". Aquí obviava que al país germànic la judicatura està descentralitzada i cada estat és autònom i d'igual rang que un altre. No satisfet, Albiol va publicar un tuit despectiu cap a Barley. En darrer terme, l'eurodiputat Esteban González Pons va arribar a afirmar que si l’euroordre no funcionava, "el tractat de Schengen no té sentit”.

És més, ja en privat, fonts del PP dubtaven que la Justícia germànica s'hagués pronunciat igual en el cas de França o Regne Unit. Pensen que a Alemanya encara hi ha qui segueix veient l'Estat espanyol com aquest "poble" al qual "van a estiuejar" en vacances, indicaven.

La conseqüència de la llibertat de Puigdemont, segons el PP, s'apuntava doncs cap a la possible pèrdua de "confiança" cap a les institucions comunitàries, segons denunciava Albiol. "Aquestes qüestions s'haurien de resoldre, perquè sinó, donen molt poca credibilitat" ha afegit el polític català. Així i tot, De Vigo ja va descartar divendres que Espanya plantegi als socis europeus una revisió de l'instrument de l'euroordre, per a una situació en calent. 

Però si una veu ressaltava aquest dissabte enmig de la manca d'autocrítica del PP, era la de Paulo Rangel, vicepresident del Grup Popular Europeu. En la conferència "Espanya, un gran país", on hi havia la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, i altres ministres, avisava Espanya de la manca de relat internacional, en oposició a la internacionalització comunicativa del procés. "És molt important a Europa i al món explicar la qüestió política: que aquest país és lliure i les persones poden estar en convivència, que és bo que tots estem integrats a les comunitats autònomes", alertava.