El govern espanyol ha aprovat aquest dilluns donar llum verda a la declaració d'impacte ambiental (DIA) que ha de permetre segellar definitivament i abandonar els pous del projecte Castor. Gairebé tres anys després de l'inici dels tràmits administratius, Enagás podrà començar a desmantellar de manera definitiva els magatzems del Castor, que des del 2016 estaven inutilitzats amb uns segells provisionals, que tenien una caducitat d'entre dos i quatre anys. La DIA preveu instal·lar 37 taps als 13 pous, a través d'una unitat d'operació. En concret, per 22 d'aquests serà necessari fer servir la perforació mecànica, mentre que per als 15 restants es faran detonacions al subsol marí. Fa tres anys, Enagás va preveure que aquesta operació tindrà un cost d'uns 70 milions d'euros. 

Les fases del segellament dels pous

La DIA ha previst que el projecte es durà a terme en tres fases diferents. La primera serà la d'aproximació i posicionament de la plataforma d'operacions, que s'haurà d'ancorar al fons marí en una làmina d'aigua d'uns 60 metres, juntament amb la mateixa plataforma Castor amb tres potes metàl·liques autoelevables i quatre àncores.

Pel que fa a la següent fase, consisteix a executar el segellament i abandonament definitiu dels pous, i la retirada dels taps temporals. També es netejarà el fluid "detectat el 2015 que impregna les parets interiors dels pous" per assegurar que el ciment s'adhereixi. Així mateix, Enagás va apuntar, en aquell moment, l'existència de restes de petroli als pous de producció. Aquesta fase, segons ha informat l'ACN, és la més complicada i es dividirà en quatre etapes diferents.

En l'última fase, es restaurarà el fons marí i s'efectuarà la desmobilització, amb la retirada de les canonades que connecten els caps dels pous amb el fons, comprovant el seu estat amb un vehicle operat de forma remota, així com dels caps de pou instal·lats en la plataforma de pous. També es retirarà la plataforma d'operacions, els equips i el personal.

Riscos en el desmantellament

En el document del projecte, s'assenyala que el principal risc previst és el possible vessament d'hidrocarburs, associat al trencament d'un tanc de la Jackup MODU d'operacions; un vessament de restes de cru associat a un 'blowout' de gas en superfície durant tres dies, o el vessament mentre es proveeix de combustible l'estructura d'operacions. Encara que Enagás ha deixat clar que és un risc "baix", el parc natural del Delta de l'Ebre ha advertit que un vessament accidental d'hidrocarburs podria arribar a la costa de l'espai natural,  causant un dany "molt seriós".

En cas de situació accidental, també es podrien generar sismes per la injecció de fluids a l'interior dels pous. No es descarta aquesta possibilitat, ja que hi haurà canvis de pressió en el jaciment i això augmenta el risc de sismicitat. Així mateix, tampoc es descarta que les detonacions en alguns dels taps també elevin aquest risc.