El Govern ha reaccionat a les últimes dades sobre pobresa a Catalunya fetes públiques per l’Idescat i ha admès que els resultats “no són positius”, però alhora n’ha rebaixat l’abast. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha reconegut que l’increment registrat l’any 2025 suposa un pas enrere, ja que el 24,8% de la població catalana es trobava en risc de pobresa o exclusió social, vuit dècimes més que l’any anterior. Malgrat això, la responsable del departament ha qualificat l’evolució com un "augment lleuger", especialment si es té en compte la tendència a la baixa iniciada el 2021. Segons Martínez Bravo, les xifres presenten “llums i ombres”, i ha volgut destacar com a element positiu l’augment de la renda mitjana, perquè “indica que l’economia catalana està creixent”. La consellera també ha matisat que l’enquesta encara no reflecteix “l’impacte de mesures adoptades més recentment o l’augment de prestacions”, uns efectes que confia que es puguin notar en els pròxims exercicis.
En la lectura detallada de l’enquesta, Martínez Bravo ha posat el focus en el que considera l’element més preocupant: l’empitjorament de la situació entre infants i famílies amb criatures. La consellera ha remarcat que el sistema de pensions continua funcionant com un “puntal” de l’estat del benestar per a la població més gran, però ha admès que, quan es tracta de la infància, les prestacions existents no estan aconseguint contenir la pobresa amb la intensitat necessària. Les dades de l’Idescat, de fet, apunten a un increment clar del risc de pobresa o exclusió social en llars amb fills, que s’enfila fins al 30,8%, és a dir, 2,3 punts més que l’any anterior. El panorama és encara més sever entre els menors de 16 anys, entre els quals la taxa de pobresa arriba al 36,1%, 1,3 punts més que l’any passat. Davant d’aquest escenari, Martínez Bravo ha assumit que cal una nova “mirada” i ha defensat que “el complement de la infància de l’ingrés mínim vital hauria d’arribar a moltes més llars”.
Martínez Bravo ha admès que, malgrat els indicadors econòmics que descriuen un context de creixement, el Govern ha de continuar desplegant polítiques perquè “la prosperitat que es generi sigui realment compartida” i disposar d’“eines” que funcionin de debò a l’hora de frenar la pobresa. En aquesta línia, ha reivindicat les mesures que està impulsant l’executiu, amb la nova renda garantida com a peça central. Segons la consellera, aquest instrument —sumat a la gestió de l’ingrés mínim vital que la Generalitat ha d’assumir— hauria de convertir-se en “la columna vertebral del futur sistema de garantia d’ingressos”, amb l’objectiu que els ajuts arribin més fàcilment “a la butxaca” de les persones en situació de més vulnerabilitat.