Govern i CUP saben que aquest darrer tram que hi ha dibuixat en el full de ruta estarà ple de turbulències. I que sovint enmig de la tempesta apareixeran els Mossos i la seva funció de policia judicial. Per això, malgrat la contundència de la resposta pública dels cupaires per les detencions dels activistes que van cremar les fotografies del Rei, aquest cop l’executiu i els anticapitalistes han procurat plantar tallafocs per delimitar l’abast de la crisi.

El conseller d’Interior, Jordi Jané, ha concentrat les ires cupaires, amb constants peticions de dimissió, mentre que tant el president, Carles Puigdemont, com la consellera de Presidència, Neus Munté, han sortit a defensar-lo i a garantir el seu suport a la gestió de la situació. També el titular de Justícia, Carles Mundó, li va expressar el seu suport ahir a través de les xarxes.

Aquest ha estat el perímetre que van aconseguir fixar Govern i CUP: els pressupostos no van sortir públicament en la polèmica. No només es va evitar utilitzar els comptes del Govern com a arma llancívola sinó que el mateix Puigdemont va deixar clar de bon matí en declaracions a RNE que la tramitació del projecte no tenia res a veure amb la tensió per les detencions.

Per la tarda va ser la diputada anticapitalista Mireia Vehí qui va recordar que la militància ja ha donat llum verda a l’admissió a tràmit dels pressupostos, i que tampoc la cimera convocada per Puigdemont per a finals d’any corre cap perill.

Fins i tot, quan la tensió es va disparar a primera hora del matí arran de l’aparició de pintades amb amenaces a la seu del PDECat al barri barceloní d'Horta, el diputat de la CUP Albert Botran va publicar un tuit emplaçant a superar provocacions. “Mirem endavant i que la solidaritat entre independentistes sigui prioritat”, reclamava. 

La crida de Botran, que representa el sector més dialogant de la CUP, no va passar desapercebuda a la seu del PDECat, on algunes veus remugaven ahir pel fet que ERC no hagués condemnat públicament les pintades. També ha provocat malestar la voluntat dels republicans d'abstenir-se avui al Congrés en la votació de la moció de Francesc Homs demanant una comissió de treball sobre la qüestió catalana. Però aquest és un altre debat.

Crisi controlada

En fer balanç des del Govern ahir al vespre es considerava que el perímetre havia resistit la crisi amb la CUP i havia evitat que la polèmica no sortís de mare. I això, malgrat que les veus més contundents del grup parlamentari cupaire han mantingut els decibels de la denúncia contra Jané i malgrat que des del faristol del Parlament van denunciar que havien estat els Mossos els qui van actuar d’ofici l’11 de Setembre i van enviar l’informe al jutge per la crema de fotografies.

No només això. A la plaça Sant Jaume se subratllava que, malgrat els retrets de la CUP sobre la responsabilitat dels Mossos en la denúncia davant del jutge, es va aconseguir preservar en bona mesura el cos policial de la brega política, a diferència del que va passar amb l’episodi de la detenció de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós.

Parlament

Un altre front va ser el del Parlament. Al llarg de la jornada, els responsables de JxSí i la CUP van analitzar la situació a la Cambra catalana i es va aconseguir controlar la magnitud dels impactes. Es tractava de garantir un punt intermedi en què els cupaires poguessin expressar el seu malestar per la situació però alhora evitar la crisi d'estabilitat.

Amb tot, dins del grup de Junts pel Sí el malestar per les embranzides dels antisistema era evident. De fet, dilluns, l'aparició del grup cupaire, gairebé en ple, al faristol per estripar fotografies del Rei va obligar a interrompre la reunió de la direcció de Junts pel Sí per analitzar com respondre a aquest nou episodi.

Una situació que es repetirà

Amb tot, tots plegats són conscients dels riscos polítics del moment, de la complexitat creixent que hauran d’afrontar en les properes setmanes quan els processos judicials avancin i els Mossos siguin repetidament requerits per actuar. 

A ningú se li escapa que el paper de la policia catalana s’ha convertit en un element més de pressió dins de la batalla política amb l’Estat, que aprofitarà tots els ressorts que té a l’abast per esquerdar tant com sigui possible la cohesió dels independentistes. Així ho alertava el republicà Joan Tardà en una piulada.

Tot just, fins a la propera. Que tot apunta que no trigarà a arribar. Fins i tot, ahir la consellera Munté va admetre que, segons com evolucioni la situació, es podria replantejar el calendari del referèndum previst per al setembre vinent, una possibilitat que només fa una setmana la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, havia titllat de "política ficció".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat