El Govern ha anunciat aquest dimarts la creació d'una Oficina de Protecció de Drets Lingüístics, una mesura contemplada en el Pacte Nacional per la Llengua aprovat ara fa un any, davant el "creixement" de vulneracions dels drets lingüístics. Durant l'acte de balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha explicat que el Govern ha aprovat la creació d'aquest òrgan i ha destacat l'oferta "rècord" de 150.000 places per aprendre català al qual s'arribarà durant aquest any. Per la seva part, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha valorat que el Pacte és una experiència "inèdita" en un context "complex" i ha celebrat que en el primer any s'han executat "la majoria de les mesures" i s'ha aconseguit posar en marxa diversitat de "transformacions profundes".
Segons recull el text del pacte, l'oficina atendrà queixes i denúncies per motius lingüístics, proporcionarà assessorament jurídic i impulsarà actuacions judicials quan calgui, en coordinació amb la resta de departaments de la Generalitat quan els ciutadans que així ho considerin creguin que els seus drets lingüístics han estat vulnerats. Durant el mateix acte, Illa ha avançat que el Consell del Diàleg Social, amb patronals i sindicats, està concretant "un acord important" per a la promoció del català en l’àmbit laboral. "Creiem que és una passa importantíssima, una fita necessària", ha subratllat. El cap del Govern ha explicat que mantenen "intacta" l'ambició de garantir el futur del català, una "ambició pel català que requereix recursos, d'acords i de consens. Requereix un full de ruta clar i mesures tangibles", ha destacat. D'altra banda, ha assegurat que "el català està ben viu i seguirà més viu encara si hi posem confiança, alegria i optimisme".
Illa, convençut que el català serà oficial a Europa
Després de dir que renova els compromisos signats amb el Pacte Nacional per la Llengua, Illa ha afirmat que el català és la llengua de "tothom que viu o treballa a Catalunya senti seva. Visqui on visqui, pensi com pensi i vingui d'on vingui. Vet aquí la clau de volta". Illa ha indicat que desplegaran el Pacte fins al 2030 i que els nous pressupostos catalans hi destinaran 120 milions d’euros. "Cada euro destinat al català és una inversió. Una inversió per millorar el país, per millorar la nostra cohesió, per millorar la nostra cohesió i per millorar la vida de tothom", ha sostingut.
Finalment, ha recordat que la defensa de la llengua també ha de ser un "compromís de l'Estat". En aquest sentit, ha recordat que es treballa perquè el català, el gallec i el basc siguin oficials a Europa. "I ho serà, no ho dubtin, ho serà", ha assegurat, "malgrat els impediments incomprensibles, almenys per part meva, que alguns hi posen, Europa sap que el català és part de la seva riquesa, de la riquesa també d'Europa", ha conclòs.
La majoria de les mesures, completades
Per la seva part, Vila ha apuntat que, tot i tractar-se d'una "experiència inèdita", el balanç del Pacte Nacional és globalment positiu, si bé reconeix que encara queda molt per fer en molts àmbits, cosa que veu com un repte per als anys que venen. "Ha estat un aprenentatge continu. Un aprenentatge amb unes mesures que són vives i amb una dicotomia constant entre la planificació i les necessitats de la realitat, en què dia a dia van sorgint nous reptes que hem de saber encaixar dins del pacte", ha reflexionat.
El conseller ha explicat que, després d'un any, el 62% de les mesures del Pacte ja estan completades; el 14%, avançades; el 22% en marxa, i el 2% encara per iniciar, amb un pressupost total invertit de 256 milions d'euros, que s'ajusta al previst fa un any. Així mateix, ha indicat, entre altres fets que ha destacat, que ha baixat el percentatge de persones que s'han quedat sense plaça als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística: la xifra superava el 20% de les sol·licituds a inicis del curs 2024-25, i ha baixat a poc més del 5% durant l'últim trimestre del curs 2025-26.