El Govern estudia com recuperar la rebaixa de l'IRPF a les rendes més baixes que va aprovar l'any passat i que el Tribunal Constitucional ha decidit tombar arran d'un recurs de l'executiu de Pedro Sánchez. El conseller d'Economia, Jaume Giró, en la roda de premsa en què ha presentat els pressupostos del 2022, ha explicat que el Govern posarà en marxa de nou "molt aviat, abans que acabi l'any" alguna mesura per compensar aquesta retallada que afecta les rendes iguals o inferiors a 12.450 euros .

"Tenim la determinació de tornar-ho a posar en marxa de manera diferent a com estava", ha assegurat el conseller. El titular d'Economia ha explicat que el seu departament va conèixer divendres la decisió del TC de tombar la rebaixa i que la secretària d'Hisenda, Marta Espasa, està estudiant les possibles alternatives.

 

Ha admès que s'han perfilat dues vies possibles per fer aquesta compensació, tot i que no ha entrat a detallar-les. El que sí ha fet el responsable d'Economia del Govern és mostrar la sorpresa davant que l'executiu de Pedro Sánchez decidís recórrer una norma que beneficiava les rendes més baixes, obligant l'executiu català a buscar una nova via per fer-la vigent.

Aquesta retallada de l'IRPF a les rendes més baixes estava inclosa a l'article 88 de la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2020, aprovat el mes de març de l'any passat. El primer punt d'aquest article establia que “el mínim del contribuent és, amb caràcter general, de 5.550 euros anuals”; mentre que el segon punt, que és el que va ser recorregut i anul·lat, fixava un increment d'un 10% del mínim exempt per a les rendes més baixes: "Si la suma de les bases liquidables general i de l’estalvi del contribuent és igual o inferior a 12.450 euros, el mínim del contribuent és de 6.105 euros anuals", assenyalava. 

El govern de Pedro Sánchez va recórrer la mesura argumentant que el Govern havia creat una categoria nova de l'IRPF i que la llei atorga a les comunitats autònomes capacitat per elevar aquest mínim en alguns supòsits, com ara l'edat o la descendència, però "no poden crear categories noves", com ho és la suma de la base general i l’estalvi. El Tribunal Constitucional ha donat la raó a l'executiu espanyol i ha declarat la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquesta mesura.

Els comuns hi treuen ferro

Tot i que aquesta retallada va formar part de l'acord que va tancar l'executiu amb els comuns per garantir l'aprovació dels pressupostos, el portaveu al Parlament de la formació morada, David Cid, ha tret ferro a la decisió del TC. Ha admès que hi havia un debat "tècnicament" sobre l'elevació del mínim exempt i ha subratllat que l'important és tenir serveis públics més forts i una bona atenció primària, y no pas que hi hagi una rebaixada de "tres euros" als impostos. "Creiem que el que cal que les rendes altes siguin les que més paguen. Per nosaltres, la prioritat és que qui més té pagui més", ha reblat.

 

A la imatge principal, el conseller d'Economia, Jaume Giró / Sergi Alcàzar