El Govern ha aprovat aquest dimarts l'Estratègia Ferroviària de Catalunya, amb la qual pretén "donar resposta als reptes actuals i futurs en matèria d'infraestructures i serveis de transport ferroviari". El document, que s'ha fet arribar als grups parlamentaris, contempla la planificació de tota la xarxa ferroviària de Catalunya, és a dir, Rodalies, Alta Velocitat, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Metro i Tramvia, i s'ha elaborat amb la mirada posada a cinc anys vista, però també en l'horitzó del 2040 i el 2050. L'objectiu és respondre a reptes com el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, o fer front al creixement de la població i a la descarbonització en el transport i, entre les propostes concretes, planteja construir tres noves estacions d'AVE a Girona, Tarragona i Vilafranca del Penedès. El pla, que es desplega en 13 línies d'actuació i 63 mesures, no incorpora una previsió pressupostària, i fonts del Govern admeten que "no serà igual si s'aconsegueix tenir pressupostos el 2026 i el 2027, o si hi ha pressupostos prorrogats".
Aquest pla és la resposta del Govern a dues resolucions aprovades al Parlament en què es reclamava a l'executiu que concretés les seves previsions i projectes per a la millora de la mobilitat ferroviària i per a la modernització de l'equipament i la formació de professionals. La cambra catalana va dedicar un ple específic sobre aquest tema a finals de març després de mesos encadenant incidències provocades pels dèficits de Rodalies i per les obres de millora del servei. Aquell ple va acabar amb la reprovació de la consellera de Territori, Sílvia Paneque.
30.000 milions
El document elaborat pel Govern parteix d'una diagnosi que recorda que els darrers 25 anys, la població a Catalunya ha crescut un 30%, especialment a les vegueries del Camp de Tarragona, comarques gironines i les corones més allunyades de l'àrea metropolitana; i que de cara al 2050, la previsió és que la població assoleixi els 9 o 10 milions d'habitants, la qual cosa comportarà un increment també en els desplaçaments. Constata que la xarxa ha passat de poc més de 1.500 quilòmetres l'any 2001, a 2050 quilòmetres a finals del 2024; amb una inversió en aquests anys que ha superat els 30.000 milions d'euros, que han aportat a parts pràcticament iguals l'Estat -bàsicament vinculat a la línia d'alta velocitat- i la Generalitat, la qual cosa representa com a mitjana 1.200 milions l'any, tot i que la inversió ha estat molt irregular.
El Govern, que considera que els fons que s'hi han dedicat els darrers anys han estat molt important, assegura que l'objectiu d'aquesta estratègia és incrementar la inversió i fer-la estable. Aposta per fer que el transport ferroviari tingui un paper de "primer ordre" en les polítiques de mobilitat sostenible; i que sigui tractat com un vector clau en les polítiques de "cohesió social i territorial". A més, preveu coordinar les diferents xarxes i facilitar l'intercanvi modal entre serveis ferroviaris i línies de bus, garantint uns "temps d'enllaç raonables", zones d'estacionament i de guarda segura de bicicletes. El pla pretén augmentar el transport de mercaderies per ferrocarril; i promoure les empreses vinculades a aquest sector així com la formació professional i els estudis universitaris, per superar la falta de treballadors del sector que pateix Catalunya.
Canvis legislatius
Entre les mesures previstes hi ha la potenciació de l'Administració de la Generalitat com a "autoritat ferroviària" a partir de canvis legislatius com una nova formulació de la Llei ferroviària per donar resposta als canvis de normativa europea i de la governança del sistema, així com la constitució de la nova empresa de Rodalies o la implementació de l'Agència Catalana de Seguretat Ferroviària. A més, contempla propostes referents a la coordinació i la cooperació institucional.
Eix transversal i línia orbital
L'estratègia incorpora diferents plans del Govern vinculats a aquesta xarxa, i planteja la necessitat de revisar-ne altres, entre els quals el Pla de Rodalies 2026-2030, i planificar actuacions i inversions estratègiques, com la construcció de tallers, l'adquisició de material rodant i mesures per afavorir la interoperativitat de la xarxa.
Entre els objectius del pla hi ha "la maximització de la xarxa" amb mesures per incrementar la capacitat dels túnels urbans de Barcelona; la implantació de sistemes de conducció avançats o fomentar la I+D+I ferroviària; un model d'integració urbana que faciliti l'accessibilitat, però alhora minimitzi els riscos i impactes acústics i visuals; i l'impuls d'infraestructures com l'eix transversal ferroviari o la línia orbital ferroviària. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha explicat que abans que acabi l'any hi haurà enllestit els estudis d'aquests dos eixos.