L'advocat Gonzalo Boye és un d'aquells professionals amb experiència i amb una extensa carrera a l'esquena, és per això que es pot permetre corregir i esmenar la plana a alts càrrecs de la Unió Europea com és el cas de Josep Borrell, l'alt representant per a la Política Exterior de la UE. Si l'exministre espanyol parla sense coneixement de fets, i més de temes tant delicats com la guerra d'Ucraïna, Boye fa una piulada i el deixa en evidència. Aquest dilluns al matí, Borrell ha assegurat que l'atac rus a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol és un "crim de guerra massiu". A l'arribada a la reunió dels ministres d'Exteriors a Brussel·les, Borrell ha subratllat que Rússia està "cometent molts crims de guerra". "Aquesta és la paraula hem de dir-ho. El que està passant a Mariúpol és un crim de guerra massiu, ho estan destruint tot, bombardejant i matant a tothom, de manera indiscriminada", ha apuntat Borrell. 

TUIT Boye

"Crim de guerra massiu". Aquestes són les paraules que han fet que Boye surti a aclarir la situació i ha indicar que "se'ns dubte s'han comés crims de guerra però no és un de 'massiu', són variats i continuats... el problema de parlar del que no se sap". Amb aquesta cleca, Boye ha deixat clar que Josep Borrell fa afirmacions fent servir termes que desconeix. D'altra banda, aquest dilluns al matí a la reunió, Borrell també ha afirmat que els ministres debatran en la trobada noves sancions a Rússia, incloses al sector del petroli. "No és una guerra, és la destrucció massiva d'un país sense cap tipus de consideració per la llei de les guerres", ha insistit Borrell.

En la reunió d'aquest dilluns, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea debaten sancions al sector energètic rus. Borrell ha evitat mencionar cap mesura concreta, però sobre la taula dels ministres hi ha l'embargament al petroli rus, una mesura que ja han pres els Estats Units i el Regne Unit. La Unió Europea no ha fet aquest pas per la dependència energètica de Rússia i les reticències d'Alemanya, un dels països que més energia russa compra. Amb tot, a l'arribada al Consell d'Afers Exteriors el ministre de Lituània, Gabrielius Landsbergis, ha defensat que cal abordar les sancions energètiques a Rússia, especialment al sector del petroli, perquè és la principal font d'ingressos del país.

Ucraïna rebutja l'ultimàtum de Putin

Després de gairebé 30 dies de guerra, l'escalada de terror i violència no cessa. Aquest diumenge al vespre Rússia va donar un ultimàtum a Ucraïna: l'exèrcit ucraïnès hauria d'entregar les armes i abandonar la ciutat abans del migdia d'aquest dilluns. Aquesta proposta de rendició que va fer el Kremlin ha estat rebutjada per Zelenski. Durant les primeres hores d'aquest 21 de març, el govern ucraïnès ja ha anunciat que rebutja radicalment la proposta de Putin, la qual han considerat un deliri.