El raper Simo Gnawi ha estat condemnat aquesta setmana a un any de presó per Llarga vida al poble, una cançó molt crítica amb el rei Mohamed VI, a qui s’al·ludeix com a “serp que cal escapçar” i se l’anomena “comanador dels addictes” en al·lusió al seu títol religiós de “comanador dels creients”, en relació satírica al Marroc com un gran exportador de cànnabis i a l’elit que s’aprofita de la proximitat a Mohamed VI per “saquejar els tresors del país”. Els paral·lelismes amb el cas Valtònyc no són pocs.

La cançó és dura. Parla dels pares i mares que ploren els seus fills ofegats en travessar el Mediterrani per buscar-se la vida a Europa, de l’atur, de la repressió policial, dels nens que sobreviuen amb pa i te i “només mengen llenties els dies bons”. No és gaire difícil entendre que acusa de tot això al mateix Rei. “No sóc aquí per besar el teu cul ni per glorificar-te. Soc aquí per portar una bomba”, diu un dels versos.

Llarga vida al poble, interpretada pels rapers Gnawi, Lzɛer i Aâcha Chaâb amb fúria i emprenyament, s'ha viralitzat. Ja ha depassat els 16,5 milions de visualitzacions a YouTube i els joves la canten als estadis de futbol. “Ha esdevingut un himne dels oprimits”, comenta un admirador en aquesta xarxa social.

La resposta del règim ha estat matar al gos. El ministre de cultura del Marroc ha suspès els concerts de rap. L'efecte ha estat el contrari: Gnawi és notícia arreu del món i també la repressió dels drets humans i la corrupció al Marroc, que apareix com una dictadura monàrquica consolidada.

A Gnawi el van arrestar a principis de novembre, pocs dies després del llançament de la cançó. Tot i que oficialment l'acusen d'insultar a la policia, el seu advocat ha explicat al Financial Times que el veritable motiu de la condemna és la cançó. Li ha passat com a d’altres activistes per la democràcia, contra la corrupció o a diversos periodistes, que no han estat condemnats per les seves protestes o per posar al descobert les misèries del règim, sinó per “conducta immoral”, un pretext que fa més fàcil explicar públicament la repressió.

“La popularitat de la cançó, segons diversos activistes i analistes, dona fe del creixent descontentament provocat per la situació política i econòmica. El monarca és l’objectiu directe de la ira que es vessa a les xarxes socials. Les protestes demanen una transformació democràtica com la que s’esdevé a Algèria, a l'Iraq o al Líban, països on hi ha aixecaments populars contra els governants, considerats ineptes i lladres”, diu el diari econòmic.

Felip i Mohamed, els dos VI

Mohamed VI, malgrat que ha cedit una minsa part del poder al parlament i al govern sorgit de les eleccions, és encara el líder suprem del país, controla els serveis de seguretat i els organismes religiosos i és un dels principals homes de negocis del Marroc.

La casa reial espanyola té una llarga història de relacions amb la casa reial marroquina. L'última visita de Felip VI a Mohamed VI és del passat mes de febrer. La monarquia espanyola, que en públic mai ha dit res sobre la crítica situació dels drets humans al país magribí, té molt present que Espanya és el primer soci comercial del Marroc, amb qui factura més de 14.000 milions d'euros l'any. Unes 800 empreses espanyoles tenen seus al Marroc i altres 20.000 hi tenen relacions comercials.