Toc de broma de Jaume Giró. El conseller d'Economia ha aprofitat la seva interpel·lació aquest dimecres al ple del Parlament per carregar contra la retòrica de Vox, i ho ha fet utilitzant la ironia per a deixar la formació d'ultradreta en evidència. Després que el diputat espanyolista Joan Garriga interpel·lés el conseller per a exigir-li mesures per reduir la inflació, Giró ha recordat que la Generalitat no té cap manera d'aconseguir-ho. "Sap quin és el marge de maniobra que té la conselleria d'Economia per acabar amb la inflació? Cap", ha advertit. A continuació, ha recordat les mesures que el Govern ja ha pogut impulsar per tal de mitigar la inflació, com ara congelar l'impost del CO₂, facilitar l'accés als crèdits de l'Institut Català de Finances o millorar les contractacions d'obres públiques, però ha alertat que la competència principal la té la Unió Europea i l'Estat espanyol.

 

Davant d'aquesta realitat, Giró s'ha expressat amb una evident ironia cap a la ultradreta: "Des de Vox sempre clamen en contra de l'autonomia i, al mateix temps, ens reclamen competències d'Estat. Saben què és això? Ser independentista. Vagin amb compte", ha llançat. La seva intervenció ha portat aplaudiments i rialles de gran part dels diputats del Parlament. I és que el conseller també ha remarcat que la Generalitat està fent tot el possible per tal de resoldre la situació. "Ahir vaig enviar una carta a la ministra María Jesús Montero perquè incrementi el marge de dèficit de la Generalitat i ens doti d'un fons extraordinari per afrontar la crisi", ha explicat. També ha recordat que, "per lluitar contra la inflació, l'eina fonamental és la política monetària que depèn del Banc Central Europeu i dels Bancs Estatals". I ha aprofitat per carregar contra el govern central després que la presidenta del BCE hagi anunciat que deixarà de comprar deute públic: "Veurem com s'ho fa l'Estat espanyol".

"Faci cas a Vox"

El diputat de la ultradreta Joan Garriga ha interpel·lat aquest matí el conseller d'Economia, i l'ha acusat de no estar actuant per fer front a la inflació. "La Generalitat ha d'actuar", i ha lamentat que el pla de 120 milions d'euros que va anunciar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, "és tímid". En una mostra clara del seu espanyolisme, Garriga també ha aprofitat per reclamar que l'executiu català "redueixi la despesa pública supèrflua i ideològica", així com a reduir els impostos. "Hem d'erradicar els impostos propis que encareixen la vida dels catalans", ha avisat. "Faci'ns cas, faci cas a Vox".

120 milions contra la crisi

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimarts que el Govern ha aprovat un paquet de 120 milions d'euros per fer front i pal·liar els efectes de la guerra d'Ucraïna a Catalunya. Concretament, aquest paquet se centrarà en dos grans àmbits: el benestar de les persones i la salvaguarda de l'economia productiva del país, que inclourà la garantia per acollir refugiats de la guerra i ajudar a empreses i famílies afectades per l'increment del cost de la vida, ja que, segons ha afirmat el mateix president, Catalunya haurà de seguir afrontant moments difícils en els pròxims mesos a causa d'aquesta guerra. D'aquests 120 milions, la gran majoria aniran destinats a tres partides en concret. La primera serà per acollir persones refugiades de la guerra d'Ucraïna, la segona serà per a les empreses catalanes i ajudar-les en la transició energètica i per últim el tercer gran paquet anirà dedicat al sector agrari català

Pel que fa a l'acollida de refugiats a Catalunya, Aragonès ha explicat que ja han arribat a Catalunya unes 17.400 persones provinents d'Ucraïna i que el Govern no imposarà cap topall. El que es farà si arriben més, cosa que ja es preveu, és que s'ampliaran les capacitats d'acollida del país. A més, en aquest primer mes de guerra, Catalunya ja ha reforçat la xarxa de suport als refugiats contractant més personal, oferint llocs on dormir o activant tots els punts d'informació. A més, el president també ha anunciat que el sistema educatiu català ja ha pogut escolaritzar uns 2.400 menors refugiats i que s'està garantit l'accés a estudis superiors a aquells que ho desitgen, en aquesta línia també s'han activat noves polítiques públiques d'ocupació per a refugiats.