Quan encara no s'ha arribat a l'equador del 2022, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ja mira cap al futur. I és que aquest mateix dimecres ha anunciat que ha signat l'ordre d'elaboració dels pressupostos de l'any vinent, que és el tret de sortida per a iniciar tot el procés i que ha de culminar amb la seva aprovació. L'objectiu del conseller, doncs, és acabar tota la feina abans que arribi el canvi d'any, i poder començar el 2023 amb uns comptes nous que no siguin la prorrogació dels actuals.

"És especialment transcendental anar endavant amb els pressupostos del 2023, en un any emmarcat per un escenari ple d'incerteses, amb el model de finançament caducat des del 2014, i una inflació i uns costos de l'energia que auguren unes perspectives econòmiques molt negatives", ha advertit. Així, ha recordat que la inflació actual és del 8%, de manera que si es prorroguessin els comptes actuals de cara a l'any vinent ja hi hauria una insuficiència pressupostària immediata. I ha remarcat que les mesures d'aquest any, com l'ampliació de la plantilla sanitària, educativa i de seguretat, les rebaixes de les matrícules universitàries, i la baixa de les ràtios a les escoles, només ha estat possible gràcies a tenir els pressupostos aprovats.

Amb aquest objectiu, s'ha dirigit directament als partits polítics, i ha apel·lat a la seva responsabilitat per arribar a un acord final. "En unes setmanes iniciaré la negociació amb els diversos grups polítics", ha afirmat, afegint que està disposat a parlar amb tots els grups parlamentaris excepte la ultradreta de Vox. "Veurem com encaixem i què podem trobar", ha dit. "Confio que el conjunt de partits sabran estar a l'alçada del moment històric que requereix la seva responsabilitat i generositat per als nous pressupostos". Els comptes de l'any passat van acabar aprovant-se gràcies al vot favorable dels partits del Govern i els comuns, mentre que la CUP se'n va desmarcar.

 

Més dèficit fiscal

D'altra banda, Giró també ha confiat que els propers comptes garantiran la flexibilitat de les regles fiscals. El conseller espera que el marge del dèficit fiscal almenys es mantingui al 0,6%, o que fins i tot s'aixequin els límits de cara a l'any vinent. Fa unes setmanes, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va reclamar al govern central que s’augmentin els objectius de dèficit del 0,6% a l’1%, una mesura que calculen que permetria a la Generalitat tenir 750 milions d’euros més per fer noves mesures que facin front a la crisi.