El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha denunciat aquest divendres la repressió i persecució política de l'Estat que es viu a Catalunya els últims anys arran del procés recordant els casos d'Andreu Mas-Colell, Oriol Junqueras, tots dos predecessors seus a la conselleria d'Economia, i el del president a l'exili, Carles Puigdemont.  

Abans d'acabar el seu discurs a la reunió del Cercle d'Economia, el conseller ha volgut fer referència "a la profunda injustícia que s’està cometent amb els ciutadans represaliats i perseguits a causa del procés". El primer citat ha estat el president Puigdemont, de qui ha recordat que "està patint un duríssim exili, massa sovint silenciat, i la resta de consellers exiliats o presos polítics".

A continuació, Giró també ha recordat la pena de presó que pateix el líder d'ERC i exvicepresident i conseller d'Economia del Govern, Oriol Junqueras, i a l'exconseller d'Economia durant els governs d'Artur Mas, Andreu Mas-Colell, que estava present a la sala. 

L'assetjament de l'Estat i el cas de Mas-Colell

Agafant el cas de Mas-Colell, assetjat pel Tribunal de Comptes espanyol, Giró ha fet una reflexió aprofitant la participació de l'economista Daron Acemoglu a les mateixes Jornades. Concretament, el conseller ha citat El passadís estret, una reflexió sobre el valor i la fragilitat de la llibertat. En aquesta obra, Acemoglu mostra la facilitat amb la qual els Estats poden virar cap al despotisme i l'opressió i convertir-se "en un Leviatà enfrontat a la societat a la qual haurien de protegir".

En aquest sentit, Giró ha assegurat que aquest cas és molt semblant al que està passant a Catalunya amb l’assetjament per part de l’Estat, "del qual estan sent víctimes una àmplia colla de ciutadans", entre ells Mas-Colell, a qui el tribunal de comptes li reclama responsabilitats per la creació del Diplocat.

És per això que, com a reflexió final, Giró, que prové del món de l'empresa privada, s'ha preguntat que, si la situació actual de repressió i persecució es manté, "qui voldrà fer política" i "quina mena de democràcia tindrem, si els ciutadans agafem por de participar en la vida pública". Ell mateix ha donat les respostes tornant a citar Acemoglu assegurant que "la situació contrària al passadís de la llibertat és la carretera cap a la ruïna".

Una ruïna "política i moral" a la que se li sumarà la "ruïna econòmica", ja que una part molt important de la prosperitat, el benestar i de la seguretat d’un país "depèn, críticament, de la política i de la llibertat".