Els serveis jurídics de la Generalitat van presentar divendres un recurs d'apel·lació contra la sentència que condemna Marcel Vivet a 5 anys de presó per colpejar un mosso. Ho ha fet saber avui Interior a través de l'Agència Catalana de Notícies.
La Generalitat va demanar inicialment una pena de presó de quatre anys i nou mesos, i ara rebaixa la petició a sis mesos. "Sempre defensarem els servidors públics, però també hem de defensar peticions proporcionals", ha argumentat en declaracions a l'ACN el secretari general d'Interior, Oriol Amorós. Per la Generalitat, la sentència és "desproporcionada" i per això demanen que Vivet no hagi d'entrar a la presó.
Vivet va participar en la manifestació contra el sindicat Jusapol i va acabar detingut per colpejar un mosso amb el pal de la bandera que portava. La Generalitat es va presentar com a acusació i com a defensa jurídica de l'agent i va demanar 4 anys i 9 mesos de presó per Vivet. El jutge va dictar sentència a partir de la versió del mosso d'esquadra que no es va poder comprovar amb imatges ni testimonis.
"Cínics desgraciats"
Marcel Vivet ho ha sabut per les xarxes socials i ja s'ha pronunciat. Vivet no va poder arribar mai a un acord amb la Generalitat perquè retiressin la petició desproporcionada de presó. Només li van demanar que admetés els fets si volia que rebaixessin la petició. Ho va explicar ell mateix a ElNacional.cat en una entrevista on també exposava les pressions que havia rebut la seva mare.
Vivet ha estat molt crític amb la Generalitat, que ha definit com uns "cínics desgraciats". A més, s'ha dirigit directament al secretari general d'Interior, Oriol Amorós, a qui li ha demanat que quan s'atreveixi a dirigir-li la paraula, li expliqui les seves declaracions.
S'utilitzaran aquests nous criteris
Ara, i segons ha explicat Amorós només a l'ACN, amb l’objectiu de garantir la compatibilitat entre el principi de proporcionalitat i la defensa dels servidors públics, la Generalitat demana una reducció de tres anys a sis mesos de presó pel delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat. El recurs al·lega, entre altres motius, que l’objecte utilitzat per l’encausat, un pal de bandera, no reuneix les característiques objectives per ser considerat un objecte perillós.
Pel que fa al delicte de desordres públics, el recurs indica que no pertoca a la Generalitat determinar la imposició d’una sanció per aquest motiu i per això retira la petició d'un any i nou mesos de presó. En canvi, segueix demanant 600 euros pel delicte lleu de lesions. La sentència ara impugnada condemna l’encausat a dos anys de presó per un delicte de desordres públics, tres anys de presó per atemptat contra agent de l’autoritat i els esmentats.
Els "principis" que han inspirat aquest canvi de criteri adoptat ara s'utilitzaran a partir d'aquest moment en aquest tipus de casos, tal com ha assegurat Amorós.
Una "desproporció important"
Poques hores després que sortís la sentència, Amorós ja va dir que considerava que hi havia una "desproporció important" entre els fets provats i la condemna imposada. A més, l'acord entre ERC i la CUP ja preveu que la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s'escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus.
En una entrevista a ElNacional.cat, Vivet va assegurar que el fet pel qual se l'acusa és fals i que presentarà un recurs contra la sentència bastant-se "en la duplicitat d'acusacions contra l'Adrià Catassús i contra mi, i també en la clara politització d'aquesta sentència". En la conversa, també va apuntar a una Generalitat que juga "a dues bandes", ja que segons ell, "amb declaracions polítiques parla de tot el suport als manifestants, tot el suport al dret a manifestació i, per altra banda, cedeix als interessos de sindicats d'ultradreta que estan integrats dins els Mossos d'Esquadra".
Imatge principal: Marcel Vivet a l'entrevista / Foto: Sergi Alcàzar