El Govern de la Generalitat vol assumir almenys una primera línia de Rodalies abans que finalitzi el 2024, possiblement l'R1, i que l'empresa mixta Rodalies Catalunya, que ha de gestionar el traspàs de les rodalies ferroviàries, arrenqui a la primera meitat aquest any. "Aquest és el calendari en què nosaltres ens estem manejant", ha explicat en una entrevista amb EFE la consellera de Territori, Ester Capella. La consellera va pactar el 10 de gener passat amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, constituir la comissió política sobre aquest traspàs al llarg de la primera setmana de febrer, tot i que sense fixar encara el dia concret.
Aquest mateix any s'hauria de transferir una de les línies contemplades a l'acord. En concret, el text contempla el traspàs "almenys" de l'R1 (la que discorre pel Maresme), de l'R2 sud (Sant Vicenç de Calders (El Vendrell)-Barcelona) i de l'R3 (el Papiol-l'Hospitalet de Llobregat-Vic-Puicerdà). Capella ha assenyalat que "a priori" la línia que sembla "més senzilla" de traspassar és l'R1, si bé ha matisat que "una cosa és el que pot pensar una i altra què diran els tècnics". Per altra banda, Capella no tanca la porta a traspassar més d'una línia: "Si se'n traspassen dues, doncs dues".
Entre els acords entre ERC i el PSOE s'inclou constituir una empresa mercantil sota el nom Rodalies Catalunya que assumeixi els recursos materials i humans de Renfe a Catalunya i el consell d'administració dels quals estarà compost a parts iguals per representants de l'Administració general de l'Estat i de la Generalitat. El president o presidenta l'haurà de proposar la Generalitat, que tindrà un "vot de qualitat" per decantar les votacions, si bé les decisions "estratègiques" requeriran una majoria qualificada del consell. Capella ha indicat que "durant el primer semestre de l'any hauria d'estar a punt l'empresa, ja presidida i amb la seva composició establerta".
Primera concreció: 410,7 milions del dèficit tarifari
El pacte esmentat també contempla l'abonament de diverses partides, quantificades en poc més de 500 milions d'euros en el moment de tancar l'acord i que un cop analitzades en detall superen els 575 milions. Una és el dèficit tarifari, en essència, la part del cost del servei que no se sufraga mitjançant la venda de bitllets, sinó amb aportacions de les administracions. Fonts del departament xifren en 410,7 milions d'euros el dèficit tarifari del 2023. En el cas del 2022 s'estimava que va ser de 335 milions, si bé finalment s'ha situat en els 401.
Aquests recursos s'han de traspassar durant el primer trimestre de cada any, segons diu l'acord. En realitat, el traspàs del dèficit tarifari ja estava inclòs en el traspàs de Rodalies del 2010, però mai no es va acabar efectuant. Altres partides que s'hauran de traspassar a la Generalitat són el deute generat pel Pla d'Acció de Renfe (152 milions, enfront dels 132,7 estimats al text), la duplicació dels serveis entre Lleida i Manresa (4,8 milions) i el cost d'increments de serveis provocats pels talls de servei (9,7 milions). La voluntat de Capella és que l'Estat inclogui aquests recursos als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) o que, si aquests no s'aprovessin, que el govern central trobi fórmules alternatives.
La figura de Macias i els beneficis per a la ciutadania
El Govern ha encarregat pilotar el traspàs a l'exconseller de CiU Pere Macias, amb anys d'experiència política i gran coneixedor del sector i que ha nomenat recentment comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies. Per a Capella, Macias té "una funció prioritària", ja que "ha de jugar el rol de coordinar, relligar i aportar coneixement". Un altre paper important l'assumirà el fins ara secretari general del departament d'Economia de la Generalitat, Josep Maria Vilarrúbia, que s'encarregarà més en concret de la part d'infraestructura, assumida actualment per l'estatal Adif i que es traspassarà de mica en mica a l'empresa pública de la Generalitat Ifercat.
Pel que fa als beneficis per als ciutadans d'aquest traspàs, Capella ha assenyalat, en primer lloc, la comunicació i el trasllat de la informació, principalment quan hi ha incidències, atès que ha defensat que el Govern ha demostrat, mitjançant la seva empresa Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que és capaç de fer-ho “molt bé”. Ha citat també elements com la millora de la il·luminació, la neteja d'estacions o trens, la cura de les vies i els seus voltants, la previsibilitat a les obres de millora o el fet que es doni prioritat als trens de passatgers abans que als de mercaderies -el que està recollit en l'acord.