Una cadira de distància, que semblava gairebé un abisme, separava la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i la ministra de Defensa i secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, aquest dimecres durant els actes del Dos de Maig. Ulleres de sol la primera. Moviment de cap la segona. I un corrent glacial entre les dues dones més poderoses en l'entorn de Marino Rajoy, la setmana posterior a la dimissió forçada de Cristina Cifuentes, enmig d'una crisi sense precedents a la Comunitat de Madrid i al partit conservador espanyol.

I és que la caiguda de Cifuentes ha obligat Cospedal a assistir a la tradicional rebuda a la Reial Casa de Correus, tot i que l'any anterior van ser només Santamaría i el ministre Íñigo Méndez de Vigo els representants governamentals. Això passa així perquè Madrid era una de les baronies de la secretària general, qui fins a l'últim minut va apostar per no oferir més sacrificis a Ciutadans, quan aquest va exigir el cap de l'expresidenta pel mastergate. Així i tot, l'aparició del vídeo amb el robatori de les cremes va forçar finalment que Rajoy enviés la ministra a convidar Cifuentes a marxar.

A deu centímetres de Cospedal, però a l'altre pol de poder del PP, es trobava la vicepresidenta amb ulleres de sol, segons fonts del seu equip, per una fotosensibilitat causada per una conjuntivitis. Santamaría és una de les veus que va advocar per salvar la comunitat, quan encara no es coneixia el fascicle del supermercat. De fet, tenia un posicionament similar al del coordinador general dels populars, Fernando Martínez Maíllo, qui tot i ser el número tres del partit, per sota de Cospedal, va afirmar que ningú estava "per damunt de les sigles del PP", donant l'esquena a la líder.

La qüestió és que, entre discurs i discurs del president en funcions, Ángel Garrido, els rumors sobre qui seria el successor creixien, amb unes enquestes que auguren el declivi del PP madrileny –i davant el temor a l'efecte contagi a les generals del 2020. La prioritat del PP, però, és la investidura del candidat que ha de substituir Cifuentes, que hauria de prendre possessió en menys de 10 dies. Passat aquest tràmit, el partit es vol donar més temps per a decidir qui se situa al capdavant del PP regional, càrrec al qual Cifuentes va denunciar divendres, i que ocuparia el candidat a les autonòmiques del 2019.

D'entre els assenyalats a les quinieles, fonts de l'entorn de Santamaría consideren un "caramel enverinat" situar la número dos del govern espanyol com a successora –com va fer l'exministre José Manuel García-Margallo, de qui l'enemistat és evident. Amb més fermesa sonen els rumors que sigui el vicesecretari Pablo Casado, qui assegurava aquest dimecres que el PP "està per damunt dels noms". Casado no ha volgut avançar més informació, més enllà de recordar que dilluns hi hauria comitè de direcció i calia obrir un període de "reflexió".

Així doncs, entre canapé i canapé, la tensió es podia tallar amb un ganivet. Mostra d'això és que les dues protagonistes de la jornada han marxat un cop ha acabat la desfilada militar, sense fer declaracions. També aviat ho feia el secretari general del PSOE Pedro Sánchez, després d'exigir a Cs que no permeti a la "corrupció del PP" tornar al poder. Albert Rivera, però, no hi era, és a l'Argentina de viatge, però sí el portaveu madrileny Ignacio Aguado. També absents, els quatre expresidents madrilenys: Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González i Cifuentes. Uns investigats, altres desprestigiats del PP, com a símbol de la necessitat urgent de renovació a Madrid.