El líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga, no sap quin és el percentatge de votants catalans que van recolzar el seu partit en les darreres eleccions del 14 de febrer ni tampoc coneix què dicta la Constitució en matèria d'himnes. En una entrevista a TVE ha menystingut el vot independentista assegurant que no era majoritari perquè no tota la ciutadania catalana va anar a votar.

Tenint en compte aquesta comparativa, la periodista Gemma Nierga li ha traslladat la pregunta en el tant per cent de votants d'ultradreta que hi va haver i no ha sabut respondre. Per això ha mirat de tancar files: "Vox és una força respectada". A posteriori, li han matisat que no havia arribat ni al 8% de la població.

Però on ha entrat en la contradicció més gran és en l'himne nacional de Catalunya. Garriga assegura que no és Els Segadors, malgrat així ho recull l'Estatut amb què ell pot ser diputat del Parlament i la Constitució reconeix totes aquestes manifestacions oficials de cada comunitat autònoma. Per això, com ha passat a la ciutat de Múrcia a través d'una proposta del seu partit, aposta perquè a Catalunya també s'escolti l'himne d'Espanya: "Els Segadors no és l'himne de la nació espanyola, seria improcedent perquè no és l'himne nacional. És com si a Sant Cugat sonés l'himne d'una associació de veïns".

Garriga només accepta "ballar sardanes"

I feta la comparativa entre una cançó d'una associació i l'himne nacional reconegut, conclou: "Què bonic seria escoltar l'himne nacional a les escoles, no té sentit a cada comunitat autònoma posar el seu. Hem de buscar la unitat". On sí accepta diversitat és en altres manifestacions populars com "ballar sardanes o una jota". I està convençut que a Catalunya la gent aprendria més la llengua castellana si sonés l'himne tot i que després ha recordat que aquest no té lletra. Per tot plegat, Vox pretén imposar tres aspectes a les escoles: "L'himne i la bandera formen part del que som, com la Constitució i s'ha d'ensenyar perquè aporta coneixement i són les nostres bases".

A més, Garriga descarta completament que això signifiqui "adoctrinar" i es pregunta "per què sempre s'ha de buscar la divisió i no el discurs d'unió i concòrdia com fa Vox". Tots aquests plantejaments venen del que ja s'ha aprovat per llei a la ciutat de Múrcia, on l'himne d'Espanya sonarà cada matí a les escoles un cop estiguin dins de la classe a través d'uns altaveus, així com es mostrarà a l'entrada de cada centre educatiu la bandera i a les aules, el retrat del rei Felip VI. Aquesta ha estat una proposta que ha presentat Vox en el ple municipal d'ahir dijous, que ha comptat amb el suport del PP i Cs; mentre que Podemos i el PSOE han votat en contra. Amb tot, ha canviat el text respecte a l'inicial i, ara, la paraula final sobre que soni l'himne o no, no quedarà en mans del centre educatiu. És l'únic serrell que queda per matisar.

D'altra banda, sobre els indults que el president del govern espanyol Pedro Sánchez pretén tirar endavant pels presos polítics independentistes, Garriga ha anat més enllà en la comparativa per oposar-se i defensar el Tribunal Suprem. "Oi que ningú es planteja un indult amb els etarres? Amb un independentista tampoc". A la vegada, ha admès que no és equiparable el delicte d'un etarra amb el que ha fet Oriol Junqueras però ha caigut en la contradicció de nou assegurant que l'1-O és "el delicte més gros que s'ha comès mai".

I seguint en la línia, fins i tot que defensen alguns socialistes, conclou: "La llei estableix que no es produeix cap requisit per donar l'indult. El primer, el penediment".

Fotografia de portada: Primer pla del líder de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, i el president del partit, Santiago Abascal el passat mes de març