El responsable d'Economia i Ocupació en Ciutadans, Luis Garicano, ha comparat aquest dilluns la situació a Catalunya amb Irlanda del Nord per defensar que es mantingui l'aplicació de l'article 155 a Catalunya: "L'únic sagrat aquí és l'Estat de Dret".
En un fil en el seu compte personal de Twitter, Garicano argumentava que el govern britànic ha suspès fins i tot en cinc ocasions el govern d'Irlanda del Nord des dels anys setanta i ha cridat així a "deixar de sacralitzar el que no és sagrat" en al·lusió a l'autonomia de Catalunya.
Deixem de sacralitzar el que no és sagrat. L'únic sagrat aquí és l'estat de dret. Si algú vol treballar des de dins per destruir-lo, és l'obligació del govern de l'estat protegir-lo
— Luis Garicano (@lugaricano) 14 de maig de 2018
Segons la seva opinió, "l'únic sagrat aquí és l'Estat de dret" i "si algú vol treballar des de dins per destruir-lo, és l'obligació del govern de l'Estat protegir-lo", com ve defensant la formació taronja en relació amb la investidura de Quim Torra, que ha declarat la seva intenció de fer factible la república de Catalunya.
Garicano detalla com a exemple "cinc suspensions" del govern autònom d'Irlanda del Nord per part del Govern britànic: El 29 març 1972, per un període de 26 anys; l'11 febrer de l'any 2000 durant 4 mesos, el 10 agost de 2001 per un termini de 24 hores, el 22 setembre de 2001 unes altres 24 hores i el 14 octubre de 2002, quan va començar una suspensió que es va prolongar cinc anys.
Es refereix a l'aplicació de la 'Direct Rule', una mesura que ha permès governar Irlanda del Nord des de Londres durant un total de 33 anys des de 1972. Amb aquest mecanisme, el govern britànic va assumir funcions i competències de l'Executiu nord-irlandès, arribant fins i tot a tenir control sobre el poder legislatiu.
La suspensió més llarga de l'autonomia nord-irlandesa, que es va prolongar 26 anys, es va desencadenar el 1972 després de l'anomenat 'bloody sunday'. Aquell diumenge, 30 de gener, una protesta en principi pacífica convocada per l'Associació pels drets civils d'Irlanda del Nord es va saldar amb una càrrega d'efectius de l'Exèrcit britànic i va deixar 14 morts i altres tants ferits de bala, en una resposta que 38 anys després, el primer ministre David Cameron titllaria d'"injustificada" i "injustificable".