La seguretat de l'Estat espanyol, primer. El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha denegat a una batlle d’Andorra d'aportar-li la documentació i els àudios que es van endur en els registres del domicili del comissari José Manuel Villarejo, en la macrocausa del cas Tàndem, per aclarir la querella de la família Pujol Ferrusola per la difusió de les seves dades bancàries el 2014 i el 2017. Els arguments són dos: la petició és “molt genèrica i indiscriminada” i Villarejo va actuar del 2012 al 2016 com a agent de la policia espanyola, i, per tant, seria autoritat, i les seves famoses notes informatives i àudios serien “oficials” i “sotmesos a secret oficial". Així, el jutge, amb el suport de la Fiscalia, conclou que la llei permet denegar una comissió rogatòria internacional "per raons de seguretat nacional" com sosté que és aquest cas.
Una afirmació que sobta perquè les notes informatives i els àudios han estat difosos àmpliament pels mitjans de comunicació espanyols. ElNacional.cat va difondre noves notes informatives i evidències de la persecució de la família del president de la Generalitat per part de la policia patriòtica del govern de Mariano Rajoy en els Papers l’Operació Catalunya. A més, fins ara, el magistrat de l'Audiència Nacional i la Fiscalia sempre han volgut desvincular de les causes contra Villarejo el seu paper oficial com a agent de policia, i sostenen que ho feia per motius privats.
Petició ignorada des del 2020
La resposta negativa del jutge García-Castellón a Andorra és del 8 de febrer de 2023, l’enllaç de Justícia el va enviar el febrer passat, i l’11 d’abril passat ha estat comunicat a l’advocat de la família Pujol Ferrusola, tal com ha avançat El Mon i ha confirmat ElNacional.cat aquest dimecres. La família Pujol Ferrsuola va presentar la querella l'agost del 2014 pel delicte major de violació de secrets per professional contra professionals d’Andbank i la BPA, quan una part dels seus comptes a Andorra va sortir en el conegut pantallazo en el diari ElMundo, el 7 juliol de 2014. Després han acusat els anteriors amos de la BPA, els germans Cierco, contra el directiu del banc Joan Pau Miquel, i els comissaris de la policia espanyola Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas. Aquesta causa és investigada per la batlle especialitzada 1 d’Andorra, Alexandra Terés, la qual ha requerit fins a 6 cops la col·laboració de la justícia espanyola, des del 2020, i ara li han denegat.
Paral·lelament, quan els germans Cierco van denunciar haver estat extorquits per la policia patriòtica del PP, es va obrir un segon procediment, per la batlle especialitzada 2, en la qual es va afegir la família Pujol, com també l’Institut de Drets Humans d'Andorra amb l'entitat catalana Drets, on s’acusa l’expresident espanyol Mariano Rajoy, dos dels seus ministres i membres de la policia espanyola. Tribunals espanyols bloquegen encara que es pugui interrogar Rajoy.
A més, el magistrat García-Castellón també ha denegat a Jordi Pujol Ferrusola personar-se com un dels afectats de l'espionatge de Villarejo i de les pràctiques realitzades per institucions del govern espanyol, que considera il·legals. Va trigar més de dos anys en donar-li resposta.
Tres accions sota sospita
En la causa d'Andorra, el fiscal considera que s'han d'aclarir tres accions sota sospita. La primera és la notícia d'ElMundo, en la qual sortia un requadre amb els comptes bancaris que Marta Ferrusola i els seus fills Jordi, Marta, Mireia, Pere i Oleger Pujol tenien a Andbank, que després van passar a la BPA. D'aquest fet, el comissari jubilat Villarejo es vanta d'haver-ho aconseguit en una conversa que va enregistrar amb el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez.
La segona és que el titular del jutjat central d'instrucció 5 de l'Audiència Nacional que investigava el primogènit del president Pujol hauria tingut coneixement d'una operació bancària abans de la tramitació de la comissió rogatòria internacional pertinent. En concret, el traspàs de 2,4 milions d'euros del compte de Jordi Pujol Ferrussola a la societat mexicana Anzuelos Soluciones, l'agost del 2014. En aquest sentit, el fiscal exposa que el jutge de l'Audiència Nacional va demanar informació a les autoritats andorranes per aquesta operació el 29 de juliol i el 22 d'octubre de 2014, però en un informe Villarejo diu l'1 de juliol de 2014 que s'està a l'espera d'una comissió rogatòria quan aquesta no s'havia emès encara.
L'Operació Catalunya també ha destapat que la policia espanyola va usar l'autoritat antiblanqueig per demanar informació dels Pujol i del president Mas a altres països sense empara legal i a partir de sospites.
Finalment, l'aportació de documents bancaris de la família Pujol Ferrusola a la Fiscalia Anticorrupció per part dels antics propietaris de la BPA, el 31 de març de 2017.
És per tot això, que el fiscal andorrà va informar la batlle, el febrer de 2023, que s'havia d'insistir al jutge García-Castellón per obtenir tot el relacionat d'Andorra que tenia guardat Villarejo. Res s'ha volgut aclarir des dels tribunals espanyols.