Les primàries de Junts per Barcelona han entrat en la recta final amb un debat entre els quatre aspirants —Jordi Martí Galbis, Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas— que ha evidenciat molt més allò que els uneix que no pas el que els separa. En un escenari marcat per la necessitat de confrontar el govern de Jaume Collboni, els candidats han coincidit en el diagnòstic: Barcelona ha perdut rumb, centralitat i ambició nacional, i cal un gir contundent en les polítiques municipals.
Amb les votacions a tocar —començaran dissabte a les 10 del matí i s’allargaran fins diumenge a les 19 hores—, el debat ha servit per projectar que la principal cosa que els diferencia és la voluntat de ser el cap de cartell. Tots ells han posat l’accent en la seguretat, la reactivació econòmica, la desregulació en àmbits com l’habitatge i la voluntat de recuperar el paper de Barcelona com a capital de Catalunya. Des del primer moment, els quatre candidats han carregat contra la gestió dels darrers anys, tant dels governs d’Ada Colau com de l’actual executiu socialista. Han denunciat polítiques “erràtiques” en urbanisme, una manca de planificació i, sobretot, la incapacitat per donar resposta a problemes estructurals com l’accés a l’habitatge o la percepció creixent d’inseguretat. En paral·lel, han coincidit a assenyalar que la ciutat ha anat diluint el seu lideratge polític i simbòlic dins del país, renunciant a exercir plenament la capitalitat nacional.
Habitatge: incrementar l'oferta i eliminar burocràcia
Un dels àmbits on el consens ha estat més clar és l’habitatge. Lluny de defensar models intervencionistes, els quatre aspirants han apostat per augmentar l’oferta i eliminar traves administratives. Martí Galbis ha insistit en la necessitat d’alliberar sòl i alinear tots els actors per facilitar la construcció, mentre que Calvo, que ha explicat que deixaria la seva feina al Congrés si guanya, ha posat xifres al dèficit actual i ha defensat un paper més actiu de l’Ajuntament, fins i tot en forma d’avals per als joves. "Per encabir els nous habitants, es necessitarien 30.000 habitatges", ha dit Calvo. Cuevillas ha denunciat la “criminalització del petit propietari” i ha reivindicat la col·laboració público-privada, i Freixa ha anat més enllà plantejant mesures per prioritzar l’arrelament o limitar la compra especulativa amb exemples europeus. El model urbà impulsat els darrers anys també ha estat objecte de crítica. Sense rebutjar frontalment totes les actuacions, els candidats han qüestionat la manca de criteri i planificació en projectes com les superilles o determinades reformes viàries. Han advertit dels efectes col·laterals sobre la mobilitat i el comerç, i han defensat la necessitat de revisar el model amb més pes tècnic i menys component ideològic.
Mà dura contra la inseguretat
També en seguretat el discurs ha estat pràcticament unànime i amb un to especialment dur. Tots quatre han coincidit a afirmar que la situació és preocupant i que cal un canvi de rumb immediat, tot i posar-hi accents propis. Jordi Martí Galbis ha advertit que “la inseguretat és una realitat” i ha defensat assumir “el lideratge polític de la Guàrdia Urbana” amb un pla de xoc de gran abast. Pilar Calvo ha situat la qüestió al centre de l’acció municipal, assegurant que “sense la seguretat no hi ha llibertat” i reclamant “tolerància zero amb els narcopisos i amb les màfies organitzades”. Per la seva banda, Jaume Alonso-Cuevillas ha volgut desideologitzar el debat remarcant que “la seguretat no és una cosa de dretes ni esquerres, és una cosa de la gent”, alhora que ha denunciat la manca de presència policial als carrers. Finalment, Glòria Freixa ha alertat que la situació “és molt greu” i ha defensat mesures contundents per acabar amb la multireincidència i reforçar la coordinació policial.
El missatge compartit és clar: recuperar el control de l’espai públic i reforçar l’autoritat municipal serà una prioritat absoluta .En paral·lel, el turisme ha emergit com un altre dels grans reptes compartits. Tots quatre han coincidit que l’actual model ha derivat cap a un excés de turisme massiu i de baixa qualitat, amb impactes negatius sobre la ciutat. Sense renunciar al seu pes econòmic, han apostat per reorientar-lo cap a segments més sostenibles i de més valor afegit, com el turisme cultural, científic o de congressos, i per reforçar la lluita contra l’oferta il·legal.
Defensa del petit comerç i capitalitat nacional
El debat també ha deixat espai per a la defensa del comerç de proximitat, un altre dels punts de coincidència. Els candidats han reivindicat el paper del petit comerç com a element clau de la identitat de Barcelona i han denunciat la manca de suport institucional. En aquest sentit, han plantejat mesures per reduir la pressió fiscal, incentivar l’activitat i garantir el relleu generacional en un sector que consideren estratègic.
Més enllà de les polítiques concretes, hi ha hagut un fil conductor que ha travessat tot el debat: la voluntat de "recuperar" la capitalitat nacional de Barcelona. En aquest punt, Glòria Freixa ha posat l’accent en la necessitat de redefinir el paper de la ciutat dins del país i també al món. Ha advertit que la projecció internacional de Barcelona sovint es deslliga de Catalunya —“quan veus Barcelona al món no només són de Barcelona”— i ha defensat revertir aquesta dinàmica exercint plenament de capital, però, alhora, ajudant a fer “florir” la resta del territori perquè “no pot passar sempre tot per Barcelona”. Freixa ha rebutjat el concepte de “Catalunya metropolitana dels cinc milions” i ha reivindicat la diversitat territorial del país, alertant també d’una pèrdua d’identitat que, segons ha dit, obliga a actuar amb contundència. En aquest sentit, ha proposat una gran campanya d’integració per a nouvinguts i ha situat la llengua al centre del debat: “no pot ser que durant cinc parades de metro no escolti res de català”. La candidata ha defensat mesures inspirades en el model holandès, com un any d’escola immersiva, i ha assegurat que, si fos alcaldessa, seria “radical a tope amb el català” per garantir-ne la pervivència i el paper com a eix vertebrador de la ciutat.
En la mateixa línia, Jordi Martí Galbis ha defensat que “Barcelona ha de tornar a liderar Catalunya en tots els àmbits” i ha advertit que la ciutat no pot continuar “d’esquena al país”, mentre que Pilar Calvo ha reivindicat una capitalitat “amb orgull i ambició”, insistint que cal projectar Barcelona com a motor nacional i internacional sense renunciar a les arrels.
Amb el calendari ja en marxa, la decisió quedarà ara en mans de la militància, que haurà d’escollir quin dels quatre perfils encapçala el projecte. Sigui quin sigui el resultat, el debat ha deixat clar que Junts afronta la batalla per Barcelona amb una proposta cohesionada i amb la voluntat de situar de nou la ciutat com a motor polític, econòmic i nacional del país.