Les portades de la premsa de paper espanyola arrenquen la setmana encapçalades per imatges d'un funeral colossal: el de Charlie Kirk, activista americà de l’extrema dreta proper al moviment MAGA, assassinat el 10 de setembre mentre parlava en un acte universitari. Les portades destaquen la multitud —es parlen de desenes de milers de persones—, la presència de Donald Trump i altres líders conservadors, i l’ambient simbòlic, gairebé de cimera política, que envolta l’acte. És impossible mirar una portada i no percebre que han elevat Kirk a una figura quasi de llegenda: heroi, màrtir, víctima. Trump ha convertit el seu enterrament en un espectacle polític. Al funeral, Kirk ha estat elevat a exemplar patriòtic i màrtir de la “llibertat americana”, cristianisme inclòs, amb discursos que fan servir la seva mort com a bandera contra l’esquerra radical. El funeral, que s'ha fet al State Farm Stadium d’Arizona, ha comptat amb una multitud portant samarretes vermelles, blanques i blaves, amb composicions religioses i visuals molt cuidats. El Mundo titula parla d'"un multitudinari funeral d'estat per acomiadar Kirk", El País apunta que "Trump encapçala un multitudinari funeral d'estat per a Kirk", i l'ABC explica que "Trump eleva a la categoria d'immortal el llegat de Kirk". Els diaris coincideixen a destacar la bogeria que ha suposat aquest comiat i és que des de la matinada, desenes de milers de persones van esperar als afores de l'Estadi State Farm, a Arizona, decidides a retre homenatge a Kirk. A més, l'homenatge va ser designat pel Departament de Seguretat Nacional (DHS) amb la qualificació de seguretat més alta de l'agència, i també va comptar amb discursos del secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., o la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard.
Deixant de banda els Estats Units, El País també se centra a la seva portada d'aquest dilluns en destacar que "el Regne Unit, Austràlia, el Canadà i Portugal reconeixen Palestina". El Regne Unit i el Canadà són els primers estats del G-7 en reconèixer Palestina. Es preveu que en les pròximes hores també ho faci França. Aquest diumenge, també va fer el pas Portugal. Londres ja va advertir abans de l'estiu que reconeixeria Palestina si Israel no acabava amb l'ofensiva i apostava per un alto el foc. Espanya va reconèixer l'estat de Palestina el maig de l'any passat, obrint la pressió internacional en aquesta línia de la mà, també, d'Irlanda i Noruega. Es preveu que en paral·lel a l'Assemblea General de les Nacions Unides, una desena de països més, entre ells França o Bèlgica, també reconeguin Palestina. Els líders es trobaran en una conferència d'alt nivell per exigir una solució per a Gaza, amb un alto el foc, l'alliberament dels ostatges i passos per assolir els dos estats. El debat de líders de la 80a sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides arrencarà el dimarts amb el discurs del secretari general de l’ONU, António Guterres, i s’allargarà fins al dilluns 29. "Millor junts: 80 anys i més per la pau, el desenvolupament i els drets humans" és el tema del debat d’enguany. Per la seva banda, els Estats Units han vetat l’assistència dels líders palestins a l’Assemblea, i és que a finals d’agost el secretari d’Estat dels EUA va anunciar que denegaven i revocaven els visats a l’Organització per a l’Alliberament de Palestina i l’Autoritat Palestina fins que “repudien el terrorisme, inclosa la massacre del 7 d'octubre”. Tot i això, Palestina serà protagonista a l’Assemblea General de l’ONU, i els seus membres hi participaran telemàticament.
A la portada d'El Mundo, "Junts rebutja ja el primer pas dels Pressupostos de Montero". Els Pressupostos Generals de 2026 tornen a encallar-se abans fins i tot d’arribar al Congrés i, tal com recorda el diari, sense els set diputats de Carles Puigdemont, no hi ha majoria possible i, de fet, el partit independentista ja ha avisat que no acceptarà “ni parlar-ne” un 0,1%. Des de Junts insisteixen que el tema està negociat i tancat: si el govern espanyol no eleva l’objectiu de dèficit autonòmic fins al 0,3% com a mínim, la seva resposta serà un no frontal, assegura el citat mitjà. Segons El Mundo, la tensió es barreja amb altres demandes: Junts reclama també 50.000 milions d’euros en infraestructures per a Catalunya, mentre que altres socis, com Podem, pressionen per reduir despesa militar o limitar els lloguers per llei. "El resultat és un trencaclosques pràcticament irresoluble per a Pedro Sánchez, que veu com els comptes de 2026 pengen d’un fil", apunta el diari. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?
