Un front comú. Sis entitats d'arreu de l'estat espanyol han exigit als partits que esmenin la llei audiovisual per garantir quotes substancials de català, basc i gallec. Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear han demanat a les forces polítiques catalanes, valencianes, basques, gallegues i balears que "utilitzin el seu pes polític per forçar el govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei audiovisual", tal com han assenyalat aquest dimarts en un comunicat conjunt. Es tracta d'una polèmica norma que es començarà a tramitar dijous al Congrés dels Diputats amb el debat sobre la totalitat.

Les sis entitats han tornat a visualitzar un front comú per exigir als partits dels seus territoris que exigeixin a PSOE i Unidas Podemos un augment de la presència del català, del basc i del gallec a la llei per votar a favor del text al Congrés, tal com ja van fer al desembre a Madrid. Reclamen als grups parlamentaris que "esmenin el projecte de llei espanyol durant la tramitació parlamentària per tal de garantir una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l'Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals", amb independència del lloc on tinguin la seva seu.

Set reivindicacions

En el front comú de desembre a Madrid, van presentar una declaració amb set reivindicacions a incloure a la llei. Més enllà d'exigir quotes de doblatge i subtitulació, demanen que hi hagi producció anual obligatòria de sèries i pel·lícules en català, basc i gallec a totes les plataformes. També sol·liciten que s'incorpori un règim sancionador clar en cas d'incompliment, així com sol·liciten que es computin les quotes per hores i no per títols. D'aquesta manera es podran impulsar no només les pel·lícules, sinó també les sèries en llengües minoritzades. En aquest sentit, cal recordar que la pressió política i social va fer que el projecte de llei presentat pel govern espanyol inclogués l'obligatorietat de les plataformes amb seu a l'Estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs "sempre que estiguin disponibles i sigui tècnicament viable", un matís que les entitats reclamen eliminar per evitar possibles al·lusions del compliment de l'obligació.

Respecte de la presència de doblatges i subtítols a les plataformes amb seu a l'estranger, el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital va acceptar crear un fons per subvencionar noves versions en català, basc i gallec. Però les entitats veuen aquesta mesura com a "clarament insuficient, atès que no respon a cap garantia recollida a la mateixa llei". "D'una banda, es tracta d'una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur i, de l'altra, la seva efectivitat depèn de la predisposició de les plataformes a l'estranger d'aprofitar aquestes subvencions", expliquen en el comunicat. Davant d'això, demanen que la presència d'aquestes llengües "no depengui de la voluntat de les plataformes situades a l'estranger, sinó de quotes que cal introduir a la llei" (tal com passa ara amb el castellà).

Promoció de la diversitat lingüística

L'acord entre el PSOE i ERC preveu que les plataformes hauran de destinar el 0,5% de la seva facturació anual a l'Estat en la producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües. Això és un percentatge que es traduiria a uns quinze milions d'euros aproximadament, "una xifra clarament insuficient". Volen que la inversió sigui més alta, com a mínim el doble, corresponent al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.

Les entitats recorden que la llei audiovisual ve obligada per la transposició de la Directiva europea sobre la matèria que es va aprovar l'any 2018, que assenyala amb claredat que les legislacions estatals han de respectar la Convenció de la Unesco de promoció de la diversitat cultural i lingüística. Però la majoria de plataformes internacionals han tingut un "menyspreu absolut" per les llengües pròpies dels diferents territoris de l'Estat durant els gairebé deu anys que fa que algunes d'elles van començar a instal·lar-s'hi. "Clamem que no es pot deixar passar una oportunitat per establir obligacions lingüístiques molt clares cap a les plataformes", conclou el comunicat. I és que aquesta oportunitat és la reforma de la llei audiovisual, que es produeix només un cop cada deu anys.