Una imatge, diuen, val més que mil paraules. En plena polèmica per la suspensió del partit entre el Rayo Vallecano i l’Albacete arran dels insults dirigits a l’ucraïnés Roman Zozulia, a qui part de l’afició va titllar de “nazi” per les seves vinculacions amb les milícies paramilitars ucraïneses que participen al conflicte del Donbass, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, va publicar ahir un tuit amb una fotografia, la de Liudmila Pavlitxenko, considerada la franctiradora més letal de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que Iglesias no va afegir cap comentari a aquest tuit, que ha tingut més d’un miler de respostes, ràpidament es va interpretar com una reacció favorable a la suspensió del partit i una manera d’indicar que la millor manera de combatre el nazisme era confrontant-lo amb l’exèrcit soviètic, guanyador de la Segona Guerra Mundial, i personificat aquí en la figura de Pavlitxenko, ucraïnesa com el mateix Zozulia i a qui s’atribueix la mort de més de 300 militars alemanys.

Tampoc no han faltat les crítiques al secretari general de Podemos, en entendre que Iglesias proposa una solució armada i fa apologia de l’estalinisme, fets als quals es poden afegir els crims provocats per l’Exèrcit Roig, entre els quals la violació sistemàtica de dones alemanyes.

Ara bé, qui va ser Liudmila Pavlitxenko? Jove ucraïnesa enrolada a l’exèrcit arran de la invasió nazi, Pavlitxenko va destacar entre els centenares de milers de dones que van prendre les armes a l’Exèrcit Roig com a tiradora d’elit, amb 309 morts de militars enemics confirmades. Va formar part d’una comissió de militars amb la qual va viatjar als Estats Units durant la guerra, on va conèixer la primera dama, Eleanor Rossevelt. La seva vida està ficcionada a la pel·lícula russa Batalla per Sebastopol del 2015.

Ara bé, segons la historiadora russa Lyuba Vinogradova, la importància de Pavlitxenko va ser magnificada per la propaganda militar soviètica. Al seu llibre Ángeles vengadores. Las francotiradoras soviéticas en la Segunda Guerra Mundial (Pasado & Presente, 2017), Vinogradova considera que la trajectòria militar de la franctiradora va ser sobredimensionada a major glòria de l’Exèrcit Roig i que es va veure afavorida per la pèrdua de tots els arxius militars durant la campanya de Crimea. La historiadora, fins i tot, dubta de la seva capacitat tècnica com a tiradora.

Això no treu que s'hagi convertit en un referent per a Pablo Iglesias.