La commemoració del 50 aniversari de la mort del dictador Francisco Franco és motiu d’anàlisi a moltes de les capçaleres de l’Estat, que aquest diumenge publiquen suplements especials sobre aquesta efemèride que es complirà dijous 20 de novembre. Aquesta data marca la fi de la dictadura, després d’haver-se perpetuat 40 anys en el poder, però també l’inici de la transició democràtica que, mig segle després, mostra signes de debilitament per l’auge dels partits de l’extrema dreta, com Vox, que en els darrers temps ha consolidat la seva presència en el panorama polític, amb unes previsions cada cop més importants en les enquestes -al voltant del 14% en intenció de vot-, guanyant suports especialment entre els joves i la classe mitjana. La democràcia enfronta nous reptes per la fragmentació política, la pèrdua de confiança dels ciutadans en les institucions i la creixent polarització, fenòmens que no són exclusius d’Espanya, sinó que s’emmarca en una tendència d’ascens populista a Europa i a la resta del món, amb l’especial impacte que ha suposat l’arribada de Donald Trump al poder dels Estats Units. Així, aquest aniversari serveix també per reforçar el debat sobre la memòria històrica i la necessitat de polítiques que reconeguin el passat i promoguin la reconciliació -el govern de Pedro Sánchez ha organitzat més d’un centenar d’actes amb el lema ‘Espanya en llibertat’- però aquestes iniciatives també han generat reaccions airades de la dreta i la ultradreta, que veuen en aquestes iniciatives una provocació i una instrumentalització política.
L’ombra allargada de Franco
En aquest context, els diaris progressistes són els que han posat el focus aquest diumenge en el pròxim aniversari del mig segle de la mort de Franco, mentre que els diaris conservadors madrilenys passen de llarg. El País destaca en la seva portada una il·lustració en llapis del dictador -que projecta una ombra allargada- que il·lustra el seu suplement sobre l’aniversari del 20-N, que inclou articles de reputats s escriptors, i un reportatge sobre les “12 hores trepidants” que van seguir a la mort del dictador, que van marcar el principi de la fi del franquisme, amb l’activació de l’Operació Lucero, l'operatiu dissenyat -a principis de 1974 a petició de Carlos Arias Navarro- pel servei d’intel·ligència i, com estava establert, les institucions van iniciar el procés de successió de la prefectura de l’Estat, segons la legislació del règim. A les 4.58 de la matinada va arribar l’exclusiva del teletip de l’agència Europa Press anunciant la mort del dictador: “Franco ha mort”, tres paraules repetides tres cops, la mateixa que va repetir Arias Navarro quan va fer l'anunci per televisió. En el certificat de defunció consta que Franco va morir a les 5 hores i 25 minuts. El diari de Prisa també destaca d’aquest suplement en la seva portada un article de Javier Cercas, titulat “Res a celebrar”, en el que afirma que “mort Franco, no es va acabar la ràbia”, i destaca una reflexió que explica el que passa avui, 50 anys després: “El lema de celebració del nostre Govern -‘Espanya en llibertat. 50 anys’ comporta una falsedat flagrant. La mort de Franco no va representar la fi del franquisme; tampoc, el principi de la democràcia. El franquisme era robust a la mort de Franco, encara que no prou robust per imposar-se a l’antifranquisme; l’antifranquisme era robust a la mort de Franco, encara que no prou per imposar-se al franquisme. D’aquest empat d’impotències va sorgir a Espanya la democràcia”.
La premsa conservadora passa de llarg
A la resta de la premsa madrilenya, la conservadora, l’aniversari de la mort del dictador no apareix a les seves portades. Bé, a La Razón, li donen la volta i anuncien un especial sobre els 50 anys de monarquia parlamentària, però els titulars principals són per “l’Operació Estisores de Sánchez perquè Vox resti vots al PP”, i per les protestes dels metges contra la ministra de Sanitat, Mónica García, amb un eloqüent titular: “Petarda, fes tu la guàrdia”. L’ABC va en la mateixa línia, i afirma que “el PSOE assumeix la seva pròxima desfeta autonòmica i vol utilitzar Vox per debilitar al PP", mentre que la gran fotografia habitual de la portada la dedica a explicar que Putin està al darrere de la immigració subsahariana cap a Europa. El Mundo també apunta al president del govern, i dedica el titular principal a què "la Moncloa llança a Sánchez a TikTok per frenar la fugida del vot jove”, en una operació per millorar la imatge personal del president i que “el PSOE aconsegueixi retenir els menors de 30 anys”.
A la premsa catalana, en canvi, la figura de Franco torna a ser protagonista. El Periódico li dedica una portada monogràfica, amb la imatge i la frase “inesborrable” d’Arias Navarro anunciant per televisió l'“Espanyols, Franco ha mort”, i destaca que després de cinc dècades de la mort del dictador, “la seva llarga i implacable regència va deixar seqüeles que arriben fins avui”. A la portada de l’ARA també mana Franco, amb una fotografia del dictador en blanc i negre, realitzant la seva icònica salutació, en un mòbil actual amb la data del 20 de novembre i un títol simbòlic dels temps moderns: “@franco”, amb el subtítol que explica de què va el tema: “Bloqueig i desconeixement: l’atractiu de la dictadura entre els joves cinquanta anys després”. A La Vanguardia, li dediquen la part superior de la capçalera per anunciar el suplement especial sobre els “50 anys sense Franco”, que explica l’evolució “de la memòria històrica al blanqueig”. Els altres dos temes destacats del diari dels Godó són un sobre la transició energètica, amb el titular “l’energia nuclear reneix encoratjada per la geopolítica i el clima”, i li dedica la imatge principal a "la Sagrada Família ,l’església més alta del món”. El Punt Avui, per la seva part, dedica el seu dossier del diumenge a la tensió del sector de la logística pel Black Friday i el Nadal, que són temps de bogeria, "amb dies punta de més d'un milió d'enviaments".
