La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut la sentència que condemna a vuit joves d'Altsasu (Navarra) per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 15 d'octubre de 2016, en entendre que els fets sí que han de ser qualificats com a terrorisme, segons han informat fonts jurídiques.
El Ministeri Públic demanava per als vuit acusats penes d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó per delictes de lesions i amenaces terroristes, però finalment la Secció Primera de la Sala Penal els va condemnar a entre 2 i 13 anys per atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.
Encara que els magistrats van imposar les penes més altes previstes per als esmentats delictes, no creuen que hagin de ser penats pels delictes terroristes perquè que "no ha quedat plenament acreditat la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA".
El tribunal està d'acord amb la Fiscalia i les acusacions particulars i populars amb què l'agressió d'Altsasu no va ser una simple baralla de bar, però no estima que els condemnats "tinguessin la clara intenció i finalitat de dur a terme algun dels postulats que va tenir la banda terrorista ETA ni que haguessin assumit en aquella època tals postulats".
"Per tant, no resulta provat que tinguessin intenció subvertir l'ordre constitucional o alterar greument la pau pública o provocar el terror en la gent a la localitat d'Altsasu", explica la Sala en la seva sentència.