La Fiscalia ha recorregut davant l'Audiència de Girona l'absolució de l'alcaldessa de Roses (Alt Empordà), Montserrat Mindan, de JxCat, la primera que va ser jutjada per desobediència al Tribunal Constitucional per haver facilitat el referèndum de l'1-O al seu municipi.

Segons fonts jurídiques, el ministeri públic ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència en la qual el Jutjat Penal número 1 de Figueres concloïa que no està provat que l'alcaldessa donés "ordres expresses ni tàcites" per contravenir les resolucions del Constitucional.

Mindan, que afrontava una pena d'inhabilitació, va ser la primera edil catalana que va asseure al banc dels acusats arran de la instrucció que, en vigílies de l'1-O, va dictar el llavors fiscal general de l'Estat José Manuel Maza per investigar prop de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum. Concretament, Mindan estava acusada de cedir locals per acollir les urnes de l'1-O, haver anat a l'escola Els Grecs de Roses el dia del referèndum a les set del matí i obrir l'ajuntament a les 08:00 hores per facilitar la consulta.

El TSJC condemna Bernat Solé

Justament avui, el TJSC ha condemnat el conseller Bernat Solé per desobediència per l'1-O quan era alcalde d’Agramunt. El tribunal el condemna a una multa de 16.800 euros i inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electes i de funcions de govern o administració, siguin a l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per un temps d’un any, així com a l’abonament de les costes del procés.

La d'avui és la primera condemna per l'1-O a un alcalde. Per això, Solé ha reflexionat que condemnant-lo a ell "es condemna tot el món local compromès amb la democràcia". La Fiscalia va demanar perseguir més de 700 batlles catalans per la seva col·laboració amb el referèndum. Més d'un centenar han estat investigats i encara hi ha una quinzena de causes obertes. Solé ha advertit la justícia que "la repressió" en comptes d'aturar-los els "enforteix". Alhora ha insistit en la necessitat que el govern espanyol concedeixi l'amnistia i autoritzi un nou referèndum. 

La seva situació contrasta amb el cas de Mindan, tanmateix el recurs de la Fiscalia pot fer canviar el panorama. 

La pena dictada avui pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no és ferma. L'última paraula la tindrà el Tribunal Suprem, que haurà de decidir sobre el recurs que la defensa de Solé presentarà els pròxims dies. És per això que el conseller pot seguir, de moment, en el càrrec, com va passar amb el president Torra, fins que el Suprem no resolgui definitivament. 

En canvi, la sentència sí que té conseqüències pel que fa a la candidatura d'ERC. I és que segons ha explicat la portaveu dels republicans, Solé perd la condició de poder ser elegit. L'exalcalde és el número dos de la llista d'ERC per Lleida. 

Que la sentència hagi sortit del mateix tribunal i el mateix dia ha despertat suspicàcies. En qualsevol cas, val la pena recordar que una cosa és la sala penal, que és la que ha dictat la pena per a Solé, i l'altra la sala civil, que és la que té damunt la taula el cas de la data de les eleccions catalanes. 

Set alcaldes pendents de judici

Encara queden set alcaldes pendents de judici: Miquel Serra, d'Alcarràs; Marta Felip, de Figueres; Salvi Güell, de Castelló d'Empúries; Paco Gas, de Roquetes; Josep Caparrós, de Sant Carles de la Ràpita; Joan Carles Casals, de Molins de Rei, i Miquel Solà, de Collbató.