La Fiscalia del Tribunal Suprem reclama que es mantingui per al líder d’ERC, Oriol Junqueras, la inhabilitació de 13 anys, tal com se’l va condemnar pels delictes de sedició i malversació de fons, en considerar que el nou delicte de desordres públics agreujats substitueix el primer delicte derogat, segons ha avançat Efe aquest dimecres. Els quatre fiscals del procés han demanat a la sala penal del Tribunal Suprem que "s’oposen a la revisió de les condemnes" als líders independentistes, als quals se’ls va condemnar pels dos delictes, que són, a més de Junqueras: Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (tots tres condemnats a 12 anys), en considerar que les seves condemnes d’inhabilitació segueixen sent possibles amb l’actual reforma del Codi Penal i que revisar-les seria “desfavorable”.

Acusats de desordres i desobediència

Paral·lelament, els fiscals demanen que es rebaixi les condemnes d’inhabilitació a la resta en aplicar-los la reforma del Codi Penal. En concret, a la presidenta del Parlament Carme Forcadell a 9 anys i 2 mesos pels delictes de desordres agreujats i desobediència; als líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a 5 anys per desordres agreujats, i als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a 8 anys i 2 mesos per desordres i desobediència.

Precisament, aquest dimecres el fiscal general de l’Estat ha fet públic el decret per unificar criteri en els nous delictes de malversació, on valida les altes peticions de penes als acusats d’organitzar l’1-O. Els 9 independentistes catalans van ser indultats de les penes de presó pel govern del PSOE, però no la pena d'inhabilitació a càrrec públic.

L'estratègia de les defenses

Per contra, els advocats d’ERC han demanat al Tribunal Suprem que en la revisió de la condemna, obligada per la reforma del Codi Penal, els retiri tota condemna, ja que s’ha derogat el delicte de sedició i el de malversació, no es pot aplicar. Els advocats de Junts no han presentat cap petició al Suprem, en considerar que prefereixen que la interpretació sigui feta pels tribunals europeus. L’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, sí que ha escrit al Suprem, però per dir-li que no revisi la seva sentència i que ja ho farà el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En el seu escrit, VOX, com acusació popular, es posiciona igual que la Fiscalia, el delicte de sedició ha desaparegut, però reclama que es mantingui la condemna per malversació agreujada.

Recursos al Suprem i al TC

Presentats els escrits, el Tribunal Suprem, presidit per Manuel Marchena, haurà d’aplicar la revisió de la condemna del procés. És previst que no equipari el delicte de sedició amb els desordres públics agreujats, com fa la Fiscalia, i seguirà el criteri del jutge Llarena. El més important serà veure quin tipus de malversació aplica, ja que en condemnar-los per sedició en concurs medial amb malversació no va detallar les penes de cada delicte.

Els independentistes catalans i les acusacions poden presentar recurs a la resolució de Marchena a la sala penal del Suprem. I després poden presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC), que inicialment no suspèn les penes, i finalment al tribunal d’Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ja té les demandes dels independentistes catalans per vulneració de drets fonamentals en la primera sentència del Suprem.