La van anomenar mobilitat tàctica, en paraules d'una de les principals promotores, la tinent d'alcalde Janet Sanz. Però amb poc més de tres mesos, els valors saludables i actius que pregonava la nova manera d'entendre els carrers de la ciutat s'han girat en contra del govern que lidera l'alcaldessa Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona.

Des d'aleshores, a Sanz no se la sent ni respon a les queixes i sí que avui ho farà Colau per saber el seu parer sobre la denúncia que li acaba d'obrir a la fiscalia. Tot el pla d'urbanisme, amb especial protagonisme dels blocs de formigó i una nova pintura al terra dels carrers, que no és antilliscant, ha acabat als tribunals perquè pot suposar un risc per als conductors, sobretot els motoristes. 

El servei de delictes contra la seguretat vial de la Fiscalia de Barcelona, que coordina la fiscal Isabel López Riera, ha obert diligències d'investigació per determinar si els bancs i les boles gegants de formigó suposen un delicte contra la seguretat del trànsit i prevaricació. Aquest se centra especialment en el carrer Consell de Cent de la capital catalana, tot i que el model es repeteix a tot arreu. Tot va començar a principis d'agost amb la denúncia que va presentar l'advocat Daniel Vosseler davant el Ministeri Públic, en què alertava que el material per la construcció de tot el mobiliari urbà, el formigó, era "un obstacle perillós per la circulació dels vehicles a motor, especialment per als conductors de motocicletes, ciclomotors i bicicletes", ja que són els més vulnerables.

Ara, caldrà saber si el pla de Colau suposa un delicte i s'han de retirar els bancs de la calçada i col·locar-los, com sempre s'ha fet, a les voreres. Vosseler considera que si no es pot canviar, s'ha de col·locar un sistema de contenció de vehicles per evitar l'impacte dels que circulen per la via.

Desenes d'entitats denuncien Colau

Les polítiques de Colau després de la pandèmia no agraden a la majoria de col·lectius de la ciutat: petits comerciants, gremis com el de la restauració, empreses i entitats. El 16 de setembre, la Plataforma Pro Mobilitat Lliure presentarà un manifest conjunt amb més de quaranta entitats que demanaran personalment que l'alcaldessa rectifiqui i "canviï la deriva de la ciutat, que no està a l'alçada de la crisi sanitària i econòmica que el coronavirus ha comportat".

D'altra banda, els col·lectius afectats per la nova mobilitat tàctica també fa setmanes que denuncien els problemes que pateixen diàriament. A tall d'exemple, Motoristes BCN avisa dels accidents que ja han patit alguns d'aquests usuaris per les greus mancances que el nou projecte, que ja acumula un cost de més de 5 milions d'euros, comporta als ciutadans.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat