La Fiscalia ha demanat a l'Audiència de Barcelona que s'imputin nou votants de l'1-O per "obstaculitzar i/o resistir-se activament a la intervenció policial" a l'escola Pau Claris de Barcelona. Aquesta petició dona suport a l'estratègia dels agents de policia espanyola investigats per l'1-O que van reclamar la imputació dels votants que els van denunciar.

Segons ha avançat El Mundo, la Fiscalia ha decidit sol·licitar la imputació de nou dels 19 votants que el Sindicat Professional de la Policia reclama investigar. Tots ells van denunciar o es van querellar contra la policia per lesions.

En un primer moment, la Fiscalia va renunciar demanar la imputació de votants del col·legi Prosperitat, en canvi, en el cas de l'institut Pau Claris, defensa que "la conducta" de nou d'ells sí que podria ser constitutiva del delicte de resistència o desobediència greu als agents de l'autoritat, castigat amb pena de presó de tres mesos a un any o multa de sis a divuit mesos.

Oposició obstinada, persistent i reiterada 

Al seu escrit, la Fiscalia argumenta que "la intervenció policial aquest dia a l'IES Pau Claris era prou eloqüent del que els ciutadans congregats al col·legi havien de fer a l'arribada dels agents: desallotjar l'accés i permetre el pas a la força policial per complir la sentència judicial". Quan la policia va arribar, però, la Fiscalia diu que hi havia un centenar de persones assegudes obstaculitzant el pas i que nou d'elles van mostrar "una oposició obstinada, persistent i reiterada al compliment de l'ordre emanada de l'autoritat".

Davant d'aquesta situació "unida al generalitzat clima d'hostilitat cap als agents", justifica la seva actuació, en el marc de la qual va tenir lloc la coneguda escena de les escales, on els agents van saltar sobre els manifestants asseguts a terra. Per la fiscalia, es va haver de fer "ús de la força mínima indispensable per obrir pas i complir el mandat judicial" i recorda que un agent va resultar ferit.

Policia, Advocacia i Fiscalia, a una

Qui ja va demanar també la imputació dels votants ferits que van denunciar la intervenció policial de l'1-O va ser l'Advocacia de l'Estat, acusant-los de "massa tumultuària" contra la policia. L'Advocacia va censurar el rebuig del jutge a investigar els votants al considerar la seva actitud "merament passiva" i insistia en investigar-los per delictes que van des de la desobediència i resistència a l'autoritat a l'atemptat o desordres públics amb amenaça de violència.

El jutge Francisco Miralles va rebutjar la primera sol·licitud de l'Advocacia i el sindicat policial per imputar els votants. Pel jutge, els votants eren "víctimes directes de la situació de confrontació generada pels propis poders públics", que "van traslladar al carrer" els conflictes "que havien de resoldre en les institucions estatals i autonòmiques".