La Fiscalia ha expressat aquest dimarts el seu suport a la decisió del titular del jutjat d'Instrucció número 15 de València d'elevar la causa per l'actuació de la Conselleria d'Igualtat en un cas d'abusos al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de València (TSJCV) i demanar la imputació de la vicepresidenta, Mónica Oltra. Segons han confirmat fonts del Ministeri Públic a Efe, el fiscal s'ha oposat al recurs plantejat per la directora territorial d'Igualtat, Carmen Fenollosa, investigada juntament amb altres dotze persones per la seva actuació en un cas d'abusos sexuals en el qual va ser condemnat l'exmarit de Mónica Oltra. Fenollosa va recórrer la decisió de l'instructor d'elevar la causa al TSJCV, com a pas previ per a la imputació de la vicepresidenta, que és aforada i no pot ser investigada en un tribunal ordinari. El fiscal dona suport així a la petició del jutge d'Instrucció 15 formulada a l'alt tribunal valencià perquè citi com investigada a la vicepresidenta del País Valencià.

A la conclusió del procés per abusos contra l'exmarit d'Oltra, la menor víctima, representada legalment per un històric dirigent d'Espanya 2000, i amb Vox com a acusació popular, ha iniciat un procés judicial contra la Conselleria per la suposada omissió del deure de custòdia i protecció, i per determinar si es va produir un delicte en l'elaboració d'un informe intern, que desacreditava la versió de la menor, sobre el succeït. El jutge d'instrucció considera "sospitosa" l'actuació del personal directiu de la Conselleria, particularment dels qui van ordenar i van dur a terme el que va qualificar d' "instrucció parajudicial". Així mateix, considera que "no hi va haver a la Conselleria cap voluntat real d'aclarir els fets, sinó, al contrari, d'ocultar-los, amb una mera aparença d'actuacions dirigides a aclarir-los".

Recurs

Davant la decisió del titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de València de derivar la investigació a l'alt tribunal valencià, la representació legal de Fenollosa va presentar recurs en contra per considerar que "cap irregularitat administrativa ni tampoc cap comportament delictiu no s'ha comès" per la seva representada. Així mateix, la subordinada d'Oltra, processada en la causa ajuntament amb altres 12 treballadors d'Igualtat i professionals de l'atenció a menors, insistia en el seu recurs en la "inexistència d'indicis racionals i sòlids de la participació i responsabilitat d'Oltra".

"Es considera per aquesta part que clarament la resolució que es recorre, i l'exposició raonada que la justifica, perjudiquen la posició processal de nostra representada, la qual no hem d'oblidar és la funcionària que era responsable a la Conselleria en aquelles dates a la província de Castelló, sense cap tipus de participació en la causa que s'investiga", assenyala el recurs. A més, el lletrat de Fenollosa considera que no es compleixen els requisits jurisprudencialmente exigits per a l'elevació de la causa al TSJCV, recorda que no s'ha aportat tota la documentació sol·licitada i que tampoc no han finalitzat els interrogatoris assenyalats. En un altre punt, aquest advocat abunda en la "inexistència d'indicis racionals i sòlids de la participació i responsabilitat d'Oltra", que a més venen a arrossegar Fenollosa sense l'existència de les adequades proves". En aquest apartat incideix que no consta cap declaració entre els tretze investigats que digués que "va rebre cap instrucció d'Oltra", i "cap document no ha estat aportat en el que s'apreciï ordre o cap instrucció", sinó que el jutge fa referència a "unes declaracions efectuades en un espai polític, dirigides a representants polítics, i en un context i amb una finalitat política".

Així mateix, la defensa retreu al jutge que demanés l'enregistrament d'unes declaracions d'Oltra i no altres de posteriors en les quals "dona compte del sentit de les seves paraules". Incideix a més en el fet que tant familiars i amics de la menor, com professionals "experimentats, tant d'entitats privades com de l'Administració,"no van creure la menor, i que "alguns encara afirmen de forma vehement que la menor va mentir". "Sense que això prejutgi la persona respecte de si la mateixa ha pogut patir o no abusos sexuals, que un professional descrigui que una menor és agressiva, quan té quatre sentències judicials per agressions, o dir que la menor és mentidera quan ella mateixa l'admet en la premsa, no es pot considerar que sigui desacreditar a la menor", conclou l'esmentat recurs.