El magistrat de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha imputat Juan Manuel (Juanma) Serrano, expresident de Correus i ex cap de gabinet de Pedro Sánchez, en el cas Leire Díez. La decisió arriba després de la petició feta per la Fiscalia Anticorrupció arran de l'informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que atribueix Serrano una "participació preeminent" en les dues presumptes trames del cas: suposades irregularitats en contractes públics i maniobres per desestabilitzar causes judicials.
Els investigadors de l'UCO sostenen que Juanma Serrano va fer gestions per col·locar l’exmilitant socialista Leire Díez a Correus i apunten l’existència d’indicis de la seva participació en la presumpta xarxa per desbaratar causes judicials que afecten el govern de Pedro Sánchez i el PSOE. En aquest punt, assenyalen que els missatges entre Serrano i Díez analitzats suggereixen una col·laboració "estreta" entre ambdós. Santiago Pedraz ja va deixar oberta la porta a investigar Serrano en la interlocutòria que va dictar el passat 26 de maig, en què acordava la imputació en aquesta causa de l’exsecretari general del PSOE Santos Cerdán. Encara que aleshores va descartar atribuir-li la condició d’investigat, en espera de practicar les diligències oportunes per determinar "la rellevància i naturalesa de la seva intervenció" i la seva eventual responsabilitat penal.
Clonatge del telèfon
Fonts judicials han confirmat aquest divendres que la Fiscalia ha donat suport a la petició de l’UCO perquè Santiago Pedraz autoritzi "l’accés, clonació, bolcat, visionat i estudi" del telèfon de Juanma Serrano, que va ser cap de gabinet de Pedro Sánchez del 2014 al 2018, quan només era líder del PSOE, i va presidir Correus entre aquest darrer any i el 2023.
Les primeres investigacions d'aquest cas es remunten el desembre del 2025 i es limitaven a una sèrie d’operacions vinculades a Hirurok —grup integrat per Leire Díez, l’expresident de la SEPI Vicente Fernández i l’empresari Antxon Alonso— i a la seva presumpta utilització d’influències en diverses societats de la SEPI per obtenir beneficis. Entre aquestes operacions hi havia el rescat de Tubos Reunidos. A mesura que avançaven les indagacions, la investigació va ampliar l’objecte de la causa fins a abastar una presumpta estructura organitzada per recollir informació sobre jutges, fiscals i comandaments policials que investigaven procediments sensibles per a l'entorn del govern espanyol i del PSOE.