Primera víctima del franquisme reconeguda per la Fiscalia de Barcelona. La fiscal de Memòria Democràtica i Drets Humans, Sara Gómez Expósito, de Barcelona ha comunicat personalment aquest dijous a Blanca Serra Puig (Barcelona, 1943) el resultat de les diligències d'investigació obertes per les tortures que va patir ella i la seva germana Eva —historiadora, que va morir el 2018— a mans d’agents de la Brigada Politicosocial a la Prefectura de la Policia espanyola de Via Laietana, el febrer del 1977. Serra també va denunciar altres tres detencions fins al 1982, en dependències de Barcelona i Madrid.
La investigació de la Fiscalia s'ha acotat a la seva primera detenció de 1977, ja que la llei de memòria democràtica espanyola només permet fer-ho fins a l'aprovació de la Constitució, el 1978. A l'informe, la fiscal ha reconegut per primera vegada que la policia franquista va cometre els delictes de tortura i de lesa humanitat contra Blanca i Eva Serra, segons ha informat el Ministeri Públic en un comunicat. És a dir, Blanca Serra té el reconeixement de víctima del franquisme, segons la Fiscalia. Això no obstant, la fiscal ha afegit que no ha pogut identificar-ne els autors i, per tant, que no pot engegar un procediment penal. Amb tot, la Fiscalia obre la porta perquè Blanca demani ser rescabalada civilment, tot i que la llei de memòria no inclou indemnitzacions. L'activista i defensora de la llengua catalana ha estat acompanyada pels advocats d'Irídia Sònia Olivella i Brian Ventura en una reunió amb la fiscal Gómez que ha durat unes dues hores.
Violència física i psíquica
En el comunicat, la Fiscalia de Barcelona explica que la investigació s'ha dut a terme en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, i que "s'han practicat totes les diligències tendents a l'esclariment dels fets i a la determinació dels seus autors, incloses testificals, pericials i documentals".
L'informe fa un relat dels fets, que "considera constitutius de delicte de tortures perpetrades en el context de crims contra la humanitat". Segons aquest relat, "agents de l'anomenada Brigada Polític Social van detenir a la denunciant i a la seva germana per l'únic motiu de la seva activitat política d'oposició a la dictadura i li van infligir violència física i psíquica amb la finalitat d'obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-li seqüeles de tipus traumàtic". Considera, a més, que "els fets es van perpetrar en el context de la persecució i repressió política instaurada pel franquisme i en el marc d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i generalitzada", i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d'acord amb la llei de memòria democràtica.
La fiscal exposa que les diligències practicades no han pogut revelar la identitat dels autors materials del delicte, per la qual cosa la Fiscalia ha presentat denúncia davant l'òrgan judicial, sol·licitant l'arxivament provisional per falta d'autor conegut. I conclou que ara Blanca Serra pot exercir altres accions judicials previstes en la llei, com
els expedients de jurisdicció voluntària en l'àmbit civil, on un jutge deixa constància en una resolució dels fets i les tortures patides.
Obrir els arxius policials
Serra va explicar les tortures viscudes a la fiscal Gómez, el maig passat. La investigació de la Fiscalia de Barcelona sobre tortures durant el franquisme i la Transició és pionera, i s'empara en la nova llei de Memòria. Això no obstant, la llei d'amnistia de 1977 no permet reclamar responsabilitats als policies durant la dictadura de Franco.
La denúncia de Serra té el suport d'Òmnium Cultural, l’ANC i entitats memorialistes. En la seva primera compareixença a la Fiscalia, Serra va demanar que "s'obrissin tots els arxius policials" davant els problemes per investigar les tortures. Serra va declarar: “És una situació nova per a mi i per a la Fiscalia. No hi confio gaire. Soc independentista i el tema continuarà, cal una situació més dura. El dret a l'autodeterminació no s'ha assolit.”
