Nou cop de carpeta a la judicialització d'accions del Govern. La fiscalia de Barcelona ha informat ElNacional.cat, que ha arxivat les diligències d’investigació obertes l’estiu passat per esbrinar si la junta de govern de l’Institut Català de Finances  (ICF) va cometre algun delicte en aprovar, dividida, el mecanisme per avalar als 34 excàrrecs del Govern davant del Tribunal de Comptes, que li reclamava 5,4 milions d’euros per l’acció exterior entre els  anys 2011 al 2017. La denúncia va ser presentada per Cs a la fiscalia.  El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb el vistiplau de la fiscalia superior, ja va arxivar la causa contra tres membres del Govern: el president Pere Aragonès, el conseller d’Economia, Jaume Giró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en considerar que no havien comès cap acció delictiva. En aquest cas, la denúncia era presentada per Cs, Vox i Convivència Cívica Ciudadana.

La Fiscalia Superior de Catalunya, en rebre les denúncies de Cs, va ordenar a la fiscalia de Barcelona d’investigar als components de l’Institut Català de Finances, i no admetia la investigació al Govern perquè ja hi havia una causa oberta en el TSJC. Tècnics i funcionaris de l’ICF van desfilar per la fiscalia, i ara, s’ha comunicat l’arxivament del procediment en veure cap fet delictiu per part dels responsables de l'ICF.  Per la seva part, Cs assegurava que amb els avals a Exteriors es cometia un delicte de malversació de fons, ara descartat. A més, aquest dilluns es va saber que el Tribunal de Comptes ha acceptat els recursos del govern i permet que avali als càrrecs públics investigats pel tribunal fiscalitzador per tal de garantir la seva presumpció d’innocència.

Raonaments

El novembre passat,  en la resolució d’arxivament de la denúncia  per malversació de fons contra el Govern, el TSJC, seguint els arguments de la Fiscalia Superior de Catalunya, va considerar que la Generalitat "segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d'un procediment executiu que garanteix el seu retorn. Només es podria perseguir els membres del Govern si l'aval s'executa i després no se'n demana el retorn”.

El possible delicte de prevaricació administrativa també s'hauria de descartar, segons  l’alt tribunal català, perquè el Govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol passat sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació, perquè no són simples resolucions administratives, sinó normes amb rang de llei. De fet, el TSJC  recordava que el decret llei es va crear per resoldre amb urgència la petició d'avals del Tribunal de Comptes a diversos ex-alts càrrecs del Govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.

No obstant això, l’aprovació del sistema d’avals no va ser fàcil al Parlament i va haver-hi dimissions en el si de l'ICF. El juliol passat, en un ple intens, el Parlament va aprovar al vespre el decret llei de creació del Fons Complementari de Riscos amb què el Govern ha cobert els avals d'exalts càrrecs davant del Tribunal de Comptes. El decret va ser aprovat amb els vots a favor, d'ERC, Junts i la CUP, l'abstenció de PSC i els comuns i el no de Vox, Cs i PP.  El Departament d'Economia, que encapçala Jaume Giró,  va haver de superar les tensions entre els socis de Govern i dins de la junta de l'ICF, però va recollir l'aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries al text. Quan el Tribunal de Comptes va refusar aquest aval a l’octubre, va ser reprovat pel Parlament català. La sala d’aquest tribunal fiscalitzador va rectificar ahir aquesta negativa, en atendre els recursos d’Economia i dels investigats.