Cap rectificació. La Fiscalia de l’Audiència Nacional manté l’independentisme català en la seva “àrea de terrorisme”, segons recull la memòria de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) de 2022, que el fiscal general Álvaro García Ortiz ha presentat aquest dijous al migdia, en l’acte de l’obertura oficial de l’any judicial. Actualment, no hi ha cap grup català que advoqui per l’ús de la violència en reclamar la independència del país. Això no obstant, la Fiscalia sosté que hi ha un “Moviment Violent Independentista Català” i que el 2022 va produir 24 accions “violentes i de sabotatge a Espanya”. Són: 11 casos del delicte de danys i incitació a l’odi; 8 casos de danys públics i desobediència; 3 de danys a empreses privades; 1 de danys a seus polítiques, i 1 delicte d’enaltiment del terrorisme. L’any passat, la Fiscalia va detallar 54 accions de l’independentisme català, incloses onze manifestacions.

Precisament aquest estiu es va denunciar que l'Europol titlla l'independentisme català de terrorista, a partir d'informació aportada per Espanya. L'eurodiputada Diana Riba va demanar una trobada "urgent" amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i la directora de la policia europea, Catherine de Bolle, per l'informe sobre la situació del terrorisme a la Unió Europea, que inclou l'independentisme català i basc com els "més actius i violents" a l'estat espanyol.

Militància “esgotada”

En la memòria, la Fiscalia de l’Audiència Nacional inclou la seva “avaluació de l’actual amenaça” vers l’independentisme català i sosté que “durant el 2022 s’ha detectat una disminució de les accions de sabotatge degut principalment a l’esgotament de la militància i a la falta de fets rellevants per al seu imaginari que puguin ser usats com a revulsiu per la convocatòria de grans manifestacions i campanyes d’accions”. Hi afegeix que “la pèrdua de la iniciàtica per part d’aquests grups violents, també motivada en part per l’acció de la justícia, ha ocasionat que gran part de la seva activitat se centri en l’anomenada ‘Antirepressió’.” I conclou que “la mobilització en resposta als processos judicials lleva la quantitat més gran de recursos a aquests col·lectius, amb l’execució de campanyes de pintades o en xarxes socials”.

Pel que fa als procediments més rellevants a Catalunya, la Fiscalia repeteix les causes obertes des del 2019, contra els 9 CDR acusats de terrorisme i la causa de Tsunami Democràtic. Res més.

A l’àrea de terrorisme, la Fiscalia inclou ETA, fa anys dissolta, els GRAPO, el Gihadisme, l’extrema dreta i l’extrema esquerra, i ressenya accions de moviments ecologistes, com ara la campanya de denúncia als museus, on es van tacar obres. Hi precisa que el terrorisme representa un 34,98% de totes les diligències incoades per la Fiscalia el 2022 (163 del total de 466), percentatge que indica que és una mica superior al del 2021, que va ser del 31,86%. El qualificat de terrorisme gihadista és el majoritari (132 diligències), seguit pel d’ETA, 26.

Del moviment radical islamista s’informa que es van detenir 36 persones, la majoria per enaltiment del terrorisme en 17 operacions, i destaca que gran part van ser a Catalunya. Dels 36 detinguts, 4 van ser a Barcelona, 3 a Girona i 1 a Tarragona. 

Els casos econòmics, la majoria

El terrorisme farceix una activitat de l’Audiència Nacional, en la qual la Fiscalia admet que els principals procediments penals incoats i tramitats són delictes de l’ordre socioeconòmic, com ara delictes d’estafa, apropiació indeguda, alçament de béns, contra la propietat, delictes societaris, blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública. El ministeri públic precisa que 606 de les 887 diligències prèvies que va realitzar el 2022 van ser relacionats amb delictes econòmics, és a dir el 68% del total.

Els delictes contra la vida, el 32%

Pel que fa a l’actuació de la Fiscalia al conjunt de l’Estat espanyol, la memòria precisa que es van fer 1.172.753 diligències prèvies l’any passat, uns 21.396 casos més. S’hi afegeix que es manté la tipologia delictiva dels darrers anys: els delictes contra la vida i contra la integritat són el 32% del total, i els delictes contra el patrimoni, el 20%.

Pel que fa a les sentències condemnatòries, s’informa que els delictes contra la seguretat viària i contra el patrimoni són els majoritaris, amb percentatges del 36 i el 19% respectivament. Els delictes de violència familiar i de gènere han representat el 8%, un punt inferior del 2021, i contra la vida i la integritat física el 9%, igual que l’any passat.

 

A la foto principal, manifestació per l'aniversari de l'1 d'octubre a Barcelona. / Foto: Eva Parey