La Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l'Audiència Provincial de Sevilla que executi la condemna a sis anys de presó per malversació i prevaricació que li va ser imposada a l'expresident de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, pel cas dels ERO, el que implicaria el seu ingrés a la presó, segons han informat fonts fiscals a Europa Press. A més de la de Griñán, la Fiscalia també ha demanat executar la condemna de diversos exconsellers dels governs socialistes de la Junta, com Carmen Martínez Aguayo, Francisco Vallejo, José Antonio Viera o Antonio Fernández. L'Audiència de Sevilla havia sol·licitat al Ministeri fiscal i a les acusacions personades que es pronunciessin sobre la suspensió de la pena de presó per a Griñán i altres vuit ex alts càrrecs de la Junta d'Andalusia mentre es tramiten els indults plantejats.
La sentència inicial condemnava a 19 dels 21 exalts càrrecs socialistes jutjats, entre els quals destaca José Antonio Griñán, que va presidir la Junta entre 2009 i 2013, així com el PSOE entre 2012 i 2014, abans de la seva caiguda pel cas dels ERO, pel qual ha estat condemnat per malversació i prevaricació continuades. Pel que fa a Manuel Chaves, predecessor de Griñán i que es va situar al capdavant del govern andalús entre 1990 i 2009, va ser condemnat a nou anys d'inhabilitació especial per prevaricació.
Petició d'indult parcial per Griñán
El passat 1 de setembre la família de l'expresident de la Junta d'Andalusia van presentar davant el Ministeri de Justícia la petició d'indult parcial per a l'exdirigent socialista. La dona i els fills de Griñán van informar a través d'un comunicat que ja havia fet el primer pas perquè el govern espanyol es pronunciï sobre si concedeix o no l'indult parcial a Griñán. La família va al·legar que aquesta sol·licitud d'indult s'emparava "expressament en raons d'humanitat i equitat", i sostenien que, "des del total respecte a les institucions", existien "arguments per a la seva concessió".
La petició va arribar després que el passat 26 de juliol el Tribunal Suprem confirmés la condemna als expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán per l'ús irregular de les subvencions autonòmiques per a expedients de regulació d'ocupació (ERO). El Suprem va considerar provat que els nou exalts càrrecs del govern andalús eren coneixedors de l'entremat irregular per a les concessions d'ajudes sociolaboral durant la dècada del 2000 al 2009, que van suposar una malversació de 680 milions de diners públics, i els acusa d'actuar sent conscients del "descontrol" i de les "gravíssimes il·legalitats" que es cometien, i no van fer res per evitar-ho.
Recurs de nul·litat
Griñán no s'ha aturat en l'intent de deslliurar-se de la presó. El passat mes de setembre, la defensa de l'expresident socialista de la Junta va formalitzar davant el Tribunal Suprem un incident de nul·litat respecte a la sentència que desestima el seu recurs de cassació, que encara està pendent de resposta. Segons publicava Europa Press, la defensa del polític formalitzava davant la Sala Segona del TS aquest incident de nul·litat que resol els recursos de cassació contra la resolució prèvia de la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla arran del procediment específic a través del qual la Junta va canalitzar ajudes per a prejubilacions a EROS fraudulents i ajudes arbitràries a empreses.
L'incident de nul·litat que es refereix a una possible lesió del principi de presumpció d'innocència, en ser "fragmentada" la sentència del Suprem en un primer anunci el passat 26 de juliol respecte al sentit d'aquesta, i la posterior notificació completa el passat 14 de setembre. Segons els advocats de Griñán la sentència declarada el mes de juliol és "sense fonament". A més, també assenyalava la suposada manca de contestació a dos dels motius inclosos en el recurs de cassació formulat per la defensa de l'expresident andalús davant la sentència inicial de l'audiència.