La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat una pena de 22 anys de presó per a l'home jubilat Pompeyo González que el 2022 va ser detingut i processat com a presumpte autor de l'enviament de cartes bomba a diverses institucions. Els òrgans afectats van ser el Palau de La Moncloa —amb el president espanyol, Pedro Sánchez, com a pretès receptor—, el Ministeri de Defensa, l'Ambaixada dels Estats Units i l'Ambaixada d'Ucraïna. En l'escrit d'acusació, el Ministeri Públic imputa a l'home un delicte de terrorisme amb resultat de lesions, per les que va patir l'empleat de l'ambaixada ucraïnesa Mykola Velychko, i un delicte de fabricació, tinença, col·locació i ús d'aparells explosius, inflamables o incendiaris amb finalitat terrorista.
Per la seva banda, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) sol·licita per al jubilat de Miranda de Ebro (Burgos) la pena de 24 anys de presó pels mateixos delictes i recorda que l'home "contrari al suport prestat a la nació ucraïnesa pel Govern d'Espanya" va construir artefactes que va remetre per correu postal a diverses institucions. L'AVT explica en el seu escrit d'acusació que els artefactes tenien la quantitat d'explosiu "suficient per produir lesions de diferent consideració en funció de la proximitat i els possibles òrgans afectats".
El jubilat, de Miranda de Ebro, va enviar paquets amb material explosiu a Pedro Sánchez, la ministra de Defensa, Margarita Robles, les instal·lacions de l'empresa d'armament Instalaza a Saragossa, les ambaixades dels Estats Units i Ucraïna a Madrid i al centre de satèl·lits de la Base Aèria de Torrejón de Ardoz. Segons el jutge de l'Audiència Nacional, José Luis Calama, l'home buscava transmetre en les seves cartes que les accions eren efectuades per persones vinculades amb Rússia "com a repressió cap als interessos d'Espanya i Estats Units a conseqüència del seu suport a Ucraïna enfront de l'ocupació russa". A més, indicava que l'interès de l'agressor era "obligar els poders públics a abstenir-se del suport mostrat a favor d'Ucraïna".
L'actualitat política, sacsejada
Les notícies sobre l'enviament de cartes bomba van sacsejar l'actualitat política a finals de novembre i principis de desembre del 2022. En el cas del president Pedro Sánchez, la intercepció del paquet es va produir quan els agents de seguretat feien les tasques de cribratge dels articles que rep el president del govern espanyol. En aquell cribratge van trobar un paquet sospitós que s'havia enviat per correu ordinari. Així doncs, el Departament de Seguretat va activar els protocols pertinents i, després d'assegurar la zona, va procedir a la deflagració controlada del sobre.