Sorpresa. La fiscal ha anunciat aquest dilluns, en el judici a l'Audiència de Barcelona pel cas vacunes, que retira l'acusació contra els exconsellers de Salut Alba Vergés (ERC) i Josep Maria Argimon (Junts) i altres tres excàrrecs de Salut per suposadament haver endarrerit la vacunació de la covid-19 a policies espanyols i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya, el març de 2021. Inicialment, la Fiscalia demanava 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic per a Vergés, Argimon i també per a l'exsecretari general de Salut, Marc Ramentol i a l'exdirector de Servei Català de la Salut, Adrià Comella. El president del tribunal, el magistrat José Manel del Amo, ha demanat a la fiscal que exposés el seu informe, i aquesta només ha manifestat: "Es ratifica la retirada de l'acusació". Res més.
Per la seva part, els advocats de les quatre acusacions populars, exercides per sindicats policials, han mantingut l'acusació del delicte de prevaricació administrativa, amb la petició de 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic, fent seva l'acusació inicial del Ministeri Públic. Han assegurat que els excàrrecs de Salut van aturar la vacunació dels agents, malgrat que estava acordada i programada. "Va ser una decisió injusta i arbitrària", han assegurat els lletrats. També s'han queixat que el tribunal, en la primera sessió, "expulsés" el delicte contra els drets dels treballadors, pel qual demanaven 3 anys de presó als quatre excàrrecs de Salut.
La polèmica de la causa és que la consellera Vergés va ordenar, tal com va dir el ministeri de Salut, "reprogramar" la vacunació amb AstraZeneca i prioritzar els majors de 60 anys per davant dels grups essencials, on estaven els policies espanyols, els Mossos i mestres, dels quals si tenien aquesta edat, van ser vacunats.
Els sindicats policials mantenen l'acusació
En aquest sentit, la majoria dels sindicats també ha retirat l'acusació a Francesc Xavier Rodríguez, llavors director de serveis del Departament de Salut, que ja no l'acusava la fiscal. El sindicat JUPOL, de la policia espanyola li ha mantingut l'acusació. Les altres acusacions són: la JUCIL, de la Guàrdia Civil i el Sindicat Profesional de Policia (SPP), i la Unión Oficial de la Guardia Civil Profesional (UOGCP).
La JUPOL i la JUCIL van denunciar l'endarreriment de la vacunació en una demanda a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar com a mesura cautelar que es vacunés als agents espanyols, que llavors només estaven immunitzats en un 3%, en el percentatge que tenien els Mossos d'Esquadra, en un 70%, el març de 2021. En la sentència, el TSJC va obrir la porta que es denunciés els responsables de Salut per la via penal, com van fer els sindicats policials i també la Fiscalia.
"Una vacunació a mida"
L'advocat de Vergés, el penalista Mariano Bergés, ha demanat que es condemni en costes a les acusacions populars, que representen els sindicats policials, per mala fe processal, i s'han adherit totes els defenses. En el seu informe final, Bergés ha assegurat que l'endarreriment parcial de la vacunació va ser per "causes objectives" i "sense que tingués responsabilitat la consellera Vergés ni el Departament de Salut", i per això, ha demanat la seva absolució.
El penalista ha explicat que es va fer "una vacunació a mida" dels agents espanyols i de la Guàrdia Civil, que van demanar ser vacunats en espais propis i que els cossos policials havien d'entregar les llistes dels agents que s'havien de vacunar i que, a voltes, es modificaven. "No va haver-hi cap discriminació i es va actuar en defensa de l'interès públic", ha conclòs Bergés, tot recordant que era un període excepcional, amb "escassedat de dosis de vacunes", i que, al final, es va vacunar a tots els agents, amb l'impuls del TSJC.
Cap vulneració a la igualtat
Carles Martínez, advocat de Marc Ramentol, també ha demanat la seva absolució perquè la reprogramació de la vacunació "no era un capritx, sinó amb un criteri de salut pública". El penalista també ha manifestat que la causa hauria d'haver quedat tancada amb la resolució del TSJC perquè els agents van ser vacunats.
Per la seva part, Olga Tubau, advocada de Josep Maria Argimon, ha assegurat que la sala del contenciós del TSJC "no hauria estimat que s'hagués produït una vulneració al dret fonamental a la igualtat si hagués tingut el testimoni dels coordinadors policials". Tots dos van explicar en el judici que els responsables de Salut, especialment Rodríguez, van estar a la seva disposició per posar les dosis als agents. La penalista també ha indicat que no existeix prevaricació perquè "el delicte requereix una resolució, i no se'n va fer cap". També ha recordat que Argimon va defensar continuar vacunant als policies per un tema "logístic", però que l'acord de vacunar a majors de 60 anys era correcta de forma "clínica, ètica i epistemològic", a parer del responsable de Salut.
Josep Riba, advocat d'Adrià Comella, també ha demanat la seva absolució i ha insistit que "com a director general de CatSalut no tenia competències, ni podia decidir res" en la decisió de la vacunació dels agents. També ha criticat les acusacions dels sindicats policials per "criminalitzar decisions públiques durant una pandèmia sense precedents". "M'ha provocat tristesa veure aquestes persones que ho van donar tot durant la pandèmia assegudes al banc dels acusats", ha confessat Riba.
Finalment, Miriam Company, advocada de Xavier Rodríguez, ha destacat la "meravellosa actuació de coordinació i gestió" que va tenir durant la pandèmia, tal com van assegurar els responsables de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en el judici. Ha recordat que Rodríguez era "un càrrec tècnic que ha treballat durant 14 anys a l'administració i amb diferents governs, i que no tenia responsabilitats" i que "estar en còpia en els correus electrònics de Salut no significa que decidís res, com diuen les acusacions".
Company també ha afirmat que el TSJC "va agilitzar" la vacunació dels agents, però "no la va reiniciar," perquè s'estava vacunant als majors de 60 anys, inclosos els policies. La penalista també ha demanat que es condemni als sindicats policials a costes per mala fe processal i ha qüestionat "quins interessos representen realment".
En el torn de l'última paraula, Marc Ramentol ha afirmat que la seva actuació, i de Salut, va ser "per salvar el màxim de vides". Per la seva part, Adrià Comella ha afirmat que "ha aguantat un rotllo infumable" i que el seu pare va morir tot sabent que havia de ser jutjat per aquest cas. Comella ha defensat l'actuació del Servei Català de Salut i de tots els professionals per fer front a la pandèmia i permetre continuar funcionant el servei per atendre altres malalties. "Som metges, ens mou, l'ètica. Mai hem volgut fer cap discriminació", ha conclòs.
"Estic orgullosa de tot el que vam fer i de servir al meu país d'aquesta manera", ha manifestat l'exconsellera Alba Vergés. El president del tribunal ha declarat el "vist per a sentència" en finalitzar la sessió.