Sorpresa. La fiscal ha anunciat aquest dilluns, en el judici a l'Audiència de Barcelona pel cas vacunes, que retira l'acusació contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon i altres tres excàrrecs de Salut per suposadament haver endarrerit la vacunació de la covid-19 a policies espanyols i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya, el març de 2021. Inicialment, la Fiscalia demanava 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic per a Vergés, Argimon i també per a l'exsecretari general de Salut, Marc Ramentol i a l'exdirector de Servei Català de la Salut, Adrià Comella. El president del tribunal, el magistrat José Manel del Amo, ha demanat a la fiscal que exposés el seu informe, i aquesta només ha manifestat: "Es ratifica la retirada de l'acusació". Res més.
Per la seva part, els advocats de les quatre acusacions populars, exercides per sindicats policials, han mantingut l'acusació del delicte de prevaricació administrativa, amb la petició de 12 anys d'inhabilitació a càrrec públic, fent seva l'acusació inicial del Ministeri Públic. Han assegurat que els excàrrecs de Salut van aturar la vacunació dels agents, malgrat que estava acordada i programada. "Va ser una decisió injusta i arbitrària", han assegurat els lletrats. També s'han queixat que el tribunal, en la primera sessió, "expulsés" el delicte contra els drets dels treballadors, pel qual demanaven 3 anys de presó als quatre excàrrecs de Salut.
La polèmica de la causa és que la consellera Vergés va ordenar, tal com va dir el ministeri de Salut, "reprogramar" la vacunació amb AstraZeneca i prioritzar els majors de 60 anys per davant dels grups essencials, on estaven els policies espanyols, els Mossos i mestres, dels quals si tenien aquesta edat, van ser vacunats.
Els sindicats policials mantenen l'acusació
En aquest sentit, la majoria dels sindicats també ha retirat l'acusació a Francesc Xavier Rodríguez, llavors director de serveis del Departament de Salut, que ja no l'acusava la fiscal. El sindicat JUPOL, de la policia espanyola li ha mantingut l'acusació. Les altres acusacions són: la JUCIL, de la Guàrdia Civil i el Sindicat Profesional de Policia (SPP), i la Unión Oficial de la Guardia Civil Profesional (UOGCP).
La JUPOL i la JUCIL van denunciar l'endarreriment de la vacunació en una demanda a la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va ordenar com a mesura cautelar que es vacunés als agents espanyols, que llavors només estaven immunitzats en un 3%, en el percentatge que tenien els Mossos d'Esquadra, en un 70%, el març de 2021. En la sentència, el TSJC va obrir la porta que es denunciés els responsables de Salut per la via penal, com van fer els sindicats policials i també la Fiscalia.
"Una vacunació a mida"
L'advocat de Vergés, el penalista Mariano Bergés, ha demanat que es condemni en costes a les acusacions populars, que representen els sindicats policials, i s'han adherit totes els defenses. En el seu informe final, Bergés ha assegurat que l'endarreriment parcial de la vacunació va ser per "causes objectives" i "sense que tingués responsabilitat la consellera Vergés ni el Departament de Salut", i per això, ha demanat la seva absolució.
El penalista ha explicat que es va fer "una vacunació a mida" dels agents espanyols i de la Guàrdia Civil, que van demanar ser vacunats en espais propis i que els cossos policials havien d'entregar les llistes dels agents que s'havien de vacunar i que, a voltes, es modificaven. "No va haver-hi cap discriminació i es va actuar en defensa de l'interès públic", ha conclòs Bergés, tot recordant que era un període excepcional, amb "escassedat de dosis de vacunes", i que, al final, es va vacunar a tots els agents, amb l'impuls del TSJC.