L'atzar ha volgut que el Tribunal Suprem hagi confirmat la condemna a Iñaki Urdangarín el mateix dia que sortia el llibre Pedro Horrach, el fiscal que puso en jaque a la corrupción (Planeta, 2018), escrit per la periodista Ana Martínez Aguirre. Pedro Horrach (Sa Pobla, 1966) està més alleujat després que es confirmi que el gendre del rei emèrit i el cunyat del rei actual hagi d'entrar a presó, tot i que no sigui la pena que esperava. L'exfiscal anticorrupció de Balears, que ha assegut al banc dels acusats personalitats com Jaume Matas o Maria Antònia Munar, està satisfet. Creu justament que en el cas Nóos s'ha demostrat que la Casa Reial no és intocable, malgrat les acusacions que ha rebut per haver-se negat a la imputació de la infanta Cristina. Avui continua defensant que no s'ha demostrat la seva culpabilitat.
Sembla ben bé que hagi fet coincidir la publicació del seu llibre amb la condemna a Urdangarín.
(Riu) No tinc cap poder d'influència. Fa quatre o cinc mesos que s'està dient cada setmana que la sentència havia de sortir la setmana següent. Seria preocupant que jo ho sabés estant en excedència.
Avui se sent més alleujat?
Sí, molt més. És un procediment que ha durat vuit anys... Déu n'hi do! Per fi s'ha posat punt i final al debat.
Però no era la condemna que vostè esperava...
No era la condemna que esperava des del moment que vaig demanar una condemna superior. De fet, la Fiscalia del Tribunal Suprem també va demanar una condemna superior...
Llavors no el deixa satisfet.
És una satisfacció parcial. Però també és cert que en algun moment s'ha de posar punt i final al debat. No podem estar debatent eternament. Ja s'ha decidit el que es creia oportú i amén.
Què han suposat per vostè aquests vuit anys?
Jo he gaudit de la meva professió, l'he viscuda amb molta passió. No només ha estat el cas Nóos, sinó que han estat molts altres casos durant aquests anys. Em quedo amb la satisfacció d'haver dut a terme en les diferents investigacions alguns èxits professionals. També hi ha hagut fracassos, com en altres professions. Però la valoració global és positiva.
Ha compensat els atacs, l'exposició mediàtica, l'estar a la diana...?
No he dut gaire bé l'exposició mediàtica. Sobretot les qualificacions i crítiques constants a la meva actuació en el cas de Nóos, quan han posat en dubte l'exercici professional de la meva feina. T'acusen d'estar actuant per ordres de no se sap molt bé qui de l'aparell de l'Estat. Davant aquestes afirmacions que han fet alguns mitjans he reaccionat molt malament.
De vegades s'ha sentit sol?
Sí, però no només jo. Els companys que han dut i duen temes de corrupció, normalment sempre estan sols. No hi ha ningú més.
Però potser ha trobat a faltar...
El que he trobat a faltar sempre és que la institució de la Fiscalia sigui més forta, que tingui mitjans de comunicació al seu abast. De fet, l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal determina que els fiscals poden informar a l'opinió pública d'aquells assumptes de transcendència. En pro de la transparència, hauríem de fer efectiva aquesta previsió: informar del que fem. Es veuria que primen els principis d'imparcialitat i legalitat per sobre la dependència jeràrquica.
No he dut gaire bé l'exposició mediàtica, sobretot les crítiques constants a la meva actuació en el cas Nóos, quan han posat en dubte el meu exercici professional.
Ha tocat una institució clau com la Casa Reial. Més enllà que no ho hagin aconseguit, l'han intentat pressionar?
Ningú s'ha atrevit a agafar el telèfon i trucar-me...
Ni a través de tercers?
No. Ningú. Les decisions que s'han pres en aquest procediment han estat meves. La responsabilitat, sigui pels encerts o pels errors, és meva. És que tampoc no ho hagués consentit. Tenim mitjans suficients per oposar-nos a qualsevol ordre que considerem que va contra la legalitat. M'agradaria que la gent conegués més de prop la institució de la Fiscalia, perquè així sabria que no hi ha ordres particulars.
El rei Joan Carles hauria d'haver declarat com a imputat, com ha dit el jutge Castro?
No va plantejar-se mai, ni per part del jutge Castro ni per part de ningú. Perquè legalment no és possible. Haguessin comès una il·legalitat!
Però sense la figura de la inviolabilitat...
Com a imputat, ho dubto. No hi havia cap indici que el relacionés amb les activitats de l'Institut Nóos. Una altra cosa és que se l'hagués pogut cridar com a testimoni.
Sí que va fer una donació a la seva filla camuflada com a préstec per defraudar impostos...
Des del meu punt de vista, és una suposició. La Fiscalia va analitzar si aquesta escriptura de préstec encobria una donació, si hi havia algun delicte fiscal... I es va descartar. Era una simple infracció administrativa. I no vam poder anar més enllà. Vam partir de la base que era una simulació de préstec. Però com no s'ha pogut provar, no existeix.
La figura de la inviolabilitat no és una anomalia? De vegades pot convertir-se en impunitat.
Té el seu sentit en el moment que s'ha de preservar la figura del cap d'Estat de denúncies fraudulentes. Si no, estaria exposat a denúncies constants des de molts sectors. Ara bé, que això suposi tenir inviolabilitat en qualsevol fet delictiu molt greus, sembla que no. S'hauria de restringir.
A què s'hauria de restringir?
Hauria d'estar oberta la seva imputació a possibles delictes contra la vida, delictes contra la llibertat... Delictes greus.
Sembla que Urdangarín podrà accedir al tercer grau aviat. És una condemna amb privilegis?
Això és una altra suposició equivocada. En dos mesos, ni tan sols s'haurà fet la classificació per part d'Institucions Penitenciàries. Podrà accedir a un tercer grau com hi han accedit altres. Però també ho dubto. La meva experiència diu el contrari: en el cas de delictes econòmics vinculats a la corrupció, les condemnes es compleixen.
Continua pensant que la Infanta era innocent? Era sòcia al 50% d'Aizoon, feia gestions per l'Institut Nóos...
És que no es pot arribar a una altra conclusió. Està ratificat primer per l'Audiència Provincial i després pel Tribunal Suprem. Primer de tot, que conèixer no significa participar. I després, que ni tan sols es va poder provar que ho conegués. De fet, el que es va traslladar a un procediment penal és una valoració ètica d'una conducta. I això, des del meu punt de vista, és impresentable. Només s'ha de determinar si uns fets són delictius o no. No és un fòrum per a valoracions ètiques.
No he rebut pressions de ningú, però tampoc no ho hagués consentit.
Si vostè sosté innocent, com va acabar imputada? Inicialment el jutge Castro també va negar-se a citar-la.
Ho vaig deixar escrit en alguns informes: determinades decisions judicials estaven condicionades per l'opinió pública derivada de la pressió mediàtica.
El jutge va deixar-se emportar?
Ell va fer el que considerava més just. Però crec que aquesta decisió va estar condicionada. No puc anar més enllà.
En va parlar amb ell?
Ho vaig deixar per escrit i li ho vaig remetre.
Va rebre instruccions, tenint en compte que la Fiscalia és jeràrquica?
És que a tot el món és jeràrquica. No podria ser d'una altra manera. L'aplicació de la llei penal és la mateixa a tot l'Estat. No pot ser que a Barcelona un senyor s'assegui al banc i pels mateixos fets no s'assegui un a Madrid. Des d'aquest punt de vista, hi ha unes directrius generals. Però també hi ha els principis de legalitat i imparcialitat.
Es va arribar a publicar que vostè tenia un "manual" per salvar la Infanta...
Per descomptat que no tenia el títol de "manual per salvar la Infanta". Ni el seu contingut era un manual per salvar ningú. Era una informe intern, dirigit al meu cap Antonio Salinas, on feia reflexions sobre el contingut de les resolucions judicials i la possibilitat de recórrer o no determinades decisions judicials.
S'ha demostrat que la Casa Reial no és intocable. Quan va sorgir la figura d'Urdangarín, es deia que acabaria absolt. I al final ha estat condemnat.
Entén que hi hagi qui pugui pensar que Urdangarín ha estat el cap de turc per no tocar el cor de la família reial?
Jo no crec en teories conspiratives. A més, en el procediment penal només pot tenir-se en compte el que s'ha provat. És molt fàcil verbalitzar una sospita, però després has de dir com, per què, de quina manera, qui ha actuat... Això no ho veiem mai. Recordo la representant del sindicat Manos Limpias anar a un programa de televisió i dir que hi havia una confabulació dels aparells del poder per salvar Cristina de Borbó, i que l'havien amenaçat i seguit. És molt fàcil acusar, i et deixa en una situació de total indefensió.
La Casa Reial continua sent intocable?
S'ha demostrat que no. Quan va sorgir la figura d'Iñaki Urdangarín, el més comú als mitjans de comunicació era veure gent que deia que acabaria absolt. I al final ha estat condemnat.
També va haver-hi la sensació que la Casa Reial l'apartava, que el llançava als taurons.
Sí, però és una altra elucubració. Dins el procediment penal només es pot veure si els fets són constitutius o no de delicte.