El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha connectat la lliçó demogràfica de la Guerra de Successió amb els reptes actuals de Catalunya i ha advertit que el país no està en condicions d'assumir un creixement important de població. En el marc de la conferència 'La memòria de la Guerra de Successió i dels Decrets de Nova Planta als Països Catalans', celebrada a la 58a edició de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada (Conflent), Junqueras ha remarcat que la demografia va ser un factor determinant en la derrota catalana i ha traslladat aquesta reflexió al debat actual sobre els 10 milions d'habitants. Junqueras ha advertit que, amb les actuals condicions del país, no es donen les circumstàncies per assumir molts més habitants dels que Catalunya ja té. "En les condicions actuals del mercat de l'habitatge, del transport públic, de la xarxa educativa i sanitària, del col·lapse de les autopistes, dels recursos energètics, de la disponibilitat d'aigua... és evident que no es donen les circumstàncies que Catalunya tingui gaires més habitants dels que té", ha afirmat.
Catalunya ja supera els vuit milions d'habitants, i la reflexió del dirigent republicà s'ha situat precisament en la capacitat del país per sostenir aquesta població abans de plantejar nous increments demogràfics. Junqueras ha reclamat abordar primer els problemes estructurals que afecten la vida quotidiana dels ciutadans. En aquest sentit, ha situat com a prioritats millorar el transport públic, resoldre el col·lapse de les infraestructures viàries, invertir 500 milions d'euros més en el sistema educatiu, reforçar el sistema sanitari, impulsar una política industrial que permeti millorar els salaris i afrontar la regeneració del parc d'habitatge. "Això és la política útil i no la política de l'amenaça ni del retret", ha reivindicat.
La demografia que va marcar la Guerra de Successió
La reflexió de Junqueras sobre la població parteix de la seva lectura de la Guerra de Successió com un conflicte d'abast mundial. El president d'ERC ha remarcat que la guerra no es va limitar al setge de Barcelona, sinó que va tenir escenaris a Itàlia, Flandes, els Països Baixos, Rússia, Ucraïna, Canadà, Amèrica del Nord i els oceans. Catalunya formava part del bàndol aliat, juntament amb Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i bona part de l'Imperi alemany. Junqueras ha destacat que els aliats van guanyar en bona part dels escenaris del conflicte, però que van ser derrotats als Països Catalans.
Per al president republicà, una de les claus per entendre aquesta derrota és precisament la desproporció demogràfica respecte de Castella. "Cada baixa catalana era insubstituïble, mentre a Castella era substituïble", ha explicat. Aquesta diferència de població condicionava la capacitat de sostenir una guerra prolongada. Catalunya havia reformulat les seves institucions per afrontar el conflicte, amb el Consell de Cent, la Generalitat i el braç militar, però es trobava en una situació de clara inferioritat davant d'un adversari amb una capacitat demogràfica molt superior. Junqueras ha recordat que la guerra es va acabar el 1713 en bona part d'Europa amb els tractats d'Utrecht i Rastatt, però Catalunya va continuar combatent després de l'abandonament dels aliats. La decisió de resistir es va prendre amb l'esperança que el conflicte europeu tornés a esclatar i que les potències aliades tornessin a intervenir.
Construir grans majories
A partir de la lliçó històrica, Junqueras ha defensat la necessitat que Catalunya sigui capaç de construir "grans majories" i de reduir l'oposició social als grans projectes de país. La reflexió sobre la demografia ha anat acompanyada d'una defensa d'una identitat catalana inclusiva. "La identitat no és un obstacle ni un límit", ha afirmat. Segons Junqueras, la identitat també significa igualtat i voluntat de compartir un projecte de país amb el conjunt de la societat.
El president d'ERC ha situat dins d'aquesta identitat la llengua, la cultura, l'economia, la prosperitat i la seguretat. Al seu entendre, aquests elements són necessaris per construir les majories socials que permetin preservar la llengua i la cultura. En aquest sentit, ha rebutjat els discursos d'odi i d'exclusió. "Estic convençut que no es pot fer res de bo ni de seriós amb qualsevol grup polític o social que predica l'odi contra el seu propi país i la seva pròpia societat", ha afirmat. "L'odi és incompatible amb la construcció d'un futur compartit", ha afegit.
Immigració: "Som independentistes"
Junqueras també ha abordat la política migratòria i la crisi de Ceuta. Ha assegurat que ERC és "molt crítica amb el govern espanyol" per la seva gestió migratòria, però ha defensat que davant d'un drama humà els governs tenen l'obligació d'actuar. "No pot ser irrellevant que mori gent, mentre hi ha partits que es van tirant els plats pel cap", ha advertit. Al mateix temps, ha defensat que els governs han de vetllar per les fronteres i garantir els serveis socials.
En aquest context, Junqueras ha tornat a reclamar el traspàs de les competències en immigració a Catalunya. "Estem a favor del traspàs de competències en immigració perquè per això som independentistes", ha afirmat, davant del fet que Junts hagi anunciat que tornarà a presentar la seva llei que delega les competències a la Generalitat.