L'atzar ha volgut que el Tribunal Suprem hagi confirmat la condemna a Iñaki Urdangarín el mateix dia que sortia el llibre Pedro Horrach, el fiscal que puso en jaque a la corrupción (Planeta, 2018), escrit per la periodista Ana Martínez Aguirre. Però, més enllà del cas Nóos, Pedro Horrach (Sa Pobla, 1966) també veu amb inquietud la situació de la justícia espanyola, especialment la presó preventiva dels dirigents polítics i socials independentistes. Sempre s'ha posicionat a favor del dret a l'autodeterminació dels pobles d'Espanya, i continua defensant que és possible celebrar un referèndum que tingui cabuda a la Constitució espanyola. I creu que la solució passa justament per aquí.

Pedro Horrach Fiscal - Sergi Alcazar

Com veu que un veí seu de Sa Pobla, Valtonyc, hagi hagut de marxar a Bèlgica per no entrar a presó?
No és agradable, sincerament. I tampoc és agradable veure ningú entrar a presó. Conec parcialment el cas, pel que ha sortit als mitjans de comunicació, però una condemna de tres anys és clarament excessiva.

Entén la seva decisió de marxar?
Això és una decisió personal que ha pres ell. No sóc qui per valorar-la o criticar-la.

Creu que hi ha un retrocés de llibertats a l'Estat espanyol?
Espero que no, sincerament. Espero que la justícia evolucioni de forma positiva i que aquests casos no es tornin a donar.

Hi ha un problema de judicialització de la política?
El que entenc és que des d'una part dels responsables polítics s'ha judicialitzat decisions que haurien d'haver quedat dins l'àmbit exclusiu de la política. Un principi fonamental del dret penal és el principi d'intervenció mínima, que abans d'acudir al dret penal s'han de resoldre les situacions recorrent a recursos que no suposin penes tan greus com la privació de llibertat. Des d'aquest punt de vista, Espanya hauria d'avançar més, i no acudir als tribunals penals constantment.

Això complica encara més la recerca de solucions...
Evidentment. Determinades situacions s'han de resoldre en el fòrum on van néixer. Si van néixer en un fòrum polític, s'han de resoldre allà. Diàleg i negociació.

Em parlava del principi d'intervenció mínima. Creu que l'ha aplicat la Fiscalia en relació al procés, on s'ha alineat amb les posicions més dures?
Crec que la Fiscalia General de l'Estat ha pres decisions en base a consideracions jurídiques. Algunes les puc compartir i altres no. El que sí que m'estranya és que s'allargui tant la presó preventiva.

No es compleix cap condició per la presó preventiva: ni el risc de fuga ni els obstacles a la investigació.

Pedro Horrach Fiscal - Sergi Alcazar

Com veu que el jutge Llarena recorri a la ideologia dels presos per justificar la presó provisional?
La presó preventiva només pot partir de dues finalitats: evitar la fugida i evitar obstacles a la investigació. En el moment que no es compleix cap de les dues, no té cap sentit que estiguin presos. A més, hi ha una certa contradicció. Puigdemont està fugit, però al mateix temps està localitzat permanentment. Que hi hagi en presó preventiva persones que ni tan sols van intentar fugir. Han demostrat que no tenen voluntat de sostreure's de l'acció de la justícia. Ja han passat molts mesos i la instrucció és a punt d'acabar. 

Per què creu que continuen a la presó?
Sincerament, no ho sé. Ni crec que sigui jo qui s'hagi de pronunciar.

Comparteix el terme presos polítics?
Espero no haver-lo de compartir. Perquè ja han passat molts anys des del final dels presos polítics en aquest país.

Com ha acabat un partit ultra com VOX tenint el paper que té? És semblant al cas de Manos Limpias.
És molt semblant. I és incomprensible. No entenc com la legislació espanyola atorga els drets que atorga, ni la interpretació que es va fer en el seu moment de la doctrina Botín, després Atutxa i després Infanta. Tres interpretacions diferents. Crec que s'hauria de restringir el màxim la presència de l'acusació popular. Només existeix a Espanya. En la resta de països no existeix aquesta figura. No pot estar en mans de l'acusació popular el fet que una persona s'hagi d'asseure a un banc o ser condemnat. 

Vostè ha defensat el dret d'autodeterminació dels pobles d'Espanya. Com s'hauria de concretar això?
S'hauria de concretar a través del corresponent referèndum, i deixar a tots els ciutadans llibertat per anar a votar. Però no a través d'unes eleccions autonòmiques que tenen un objectiu totalment diferent, sinó des d'una votació específica on el vot de cadascú valgués el mateix.

Té encaix en el marc legal espanyol aquest referèndum?
I per què no? Crec que hi té cabuda. Que la gent vagi a votar, i pugui decidir sobre una situació tan important com pertànyer o no a un Estat determinat, és factible. I si hi ha una part important de la població que reclama una votació, s'hauria de dur a terme.

Llavors considera que el referèndum de l'1-O és constitutiu de delicte?
El referèndum de l'1-O va fer-se en unes condicions que li devaluen la fiabilitat i credibilitat. Crec que és un tema que s'hauria d'haver consensuat amb l'Estat. En el moment que no es va poder arribar a una entesa, i després del pronunciament del Tribunal Constitucional, és complicat.

Si hi ha una part important de la població que reclama un referèndum d'autodeterminació, s'hauria de dur a terme.

Pedro Horrach Fiscal - Sergi Alcazar

Però entén que hi hagi obertes diverses causes, quan el delicte de referèndum va ser despenalitzat?
No puc contestar-li, no ho he estudiat suficientment.

Amb el canvi de govern espanyol, veu marge per al diàleg?
Clar que el veig. Com el veia abans. Espero que dialoguin, dialoguin i dialoguin. La sortida a aquest conflicte ha de ser política, no judicial.