Primeres respostes a les querelles de Pegasus a Barcelona. El fiscal especialitzat en delictes informàtics de Barcelona, Roberto Valverde, ha informat el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona que admeti parcialment la querella presentada per Òmnium Cultural. En concret, el fiscal descarta que NSO, l’empresa israeliana propietari del programari maliciós, pugui ser investigada a l’Estat espanyol,  ni que la seva actuació sigui delictiva, i només aprova que s’investigui si s’ha produït un delicte de revelació de secrets  pel que fa als tres querellants d’Òmnium i qui és l'autor.

Pel que fa a la querella de la CUP, el fiscal ha informat el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona que “no procedeix” l’acumulació de la querella presentada per integrants del partit a la causa que va obrir el 2020 per la querella de l’expresident del Parlament i conseller d’Empresa, Roger Torrent i Ernest Maragall perquè “no es pot afirmar que els fets procedeixen de la mateixa persona". Per tant, el jutge  ara pot derivar la querella de la CUP al jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, que és el que primer ho va rebre per repartiment.  Així doncs, les querelles de Pegasus a Barcelona acabaran repartides per distints jutjats, si els querellants no presenten recurs a l’Audiència de Barcelona. De les querelles d'ERC i l'ANC, per ara, no se sap res.

Delictes

En concret, el fiscal Valverde exposa que de la querella d’Òmnium cal inadmetre el delicte previst en l’article 197 ter del Codi Penal, per perseguir la creació i posada a disposició de tercers del programa Pegasus “per falta de jurisdicció”, ja que l’empresa NSO té seu a Israel. També demana que s’inadmeti la querella pel que fa als articles 197.1 i 197 bis del Codi Penal, fent referència a quan Òmnium es querella contra NSO per no haver vigilat l'ús correcte de Pegasus. Pel fiscal, “els fets que s’imputen en la querella no tenen el principi de prova que avali raonablement la seva realitat”, i afegeix,  que tampoc és raonable obrir una investigació per comprovar uns fets que de ser certs “no serien un delicte imputable a l'entitat querellada”, fent referència a l’empresa NSO, propietària de Pegasus.

I finalment, afirma que s’admeti la querella “a l'efecte d’investigar els fets relatius a la possible conculcació del dret a la intimitat i secret de les comunicacions dels querellants”, amb la finalitat -afegeix- de determinar “la seva efectiva causa,  extensió i autoria”, realitzats amb l’ús de software per a la interceptació de les seves comunicacions orals i escrites i l’extracció de contingut reservat en els seus telèfons o si només s’acredita la instal·lació del programari maliciós en els dispositius.  Tot apunta, que aquesta resposta serà la mateixa que donarà el fiscal a la CUP, ja que sol·liciten el mateix.

Querella

En  les querelles d’Òmnium i la CUP, el penalista Benet Salellas, demanava al jutge que dictés una ordre europea d’investigació (OEI) al govern de Luxemburg perquè NSO, empresa israeliana de Pegasus que té seu en aquest país europeu, detalli els ingressos que ha rebut d’estaments espanyols del 2016 al 2022. I en la investigació espanyola demanava fins a sis proves documentals: la primera és remetre ofici dirigit a la directora del Centro Nacional de Inteligencia  (CNI) perquè informi si ha adquirit o utilitzat directament o a través de tercers  el programari Pegasus, i si l’ha utilitzat directament o a través de tercers per investigar les persones que apareixen en l’informe de Citizen Lab, i concretament els querellants. També li feia sol·licitar al director del Centro de Inteligencia, al  de les Fuerzas Armadas, a la direcció de la Guàrdia Civil i a la direcció del Cos Nacional de la Policia perquè aclareixin si han usat Pegasus contra els afectats d’Òmnium i de la CUP. A més, demanava que es reclami informació  a la Intervenció General de la Defensa i a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat per la seva compra. 

Des de la presentació de les querelles, a principis de maig, el CNI ha admès que va espiar a 18 persones, entre elles el president Pere Aragonès, en assegurar que hi havia un perill secessionista, i que tot el control va ser autoritzat pel jutge del Suprem que ha de vetllar quan es vulneren drets en casos extrems. Els afectats insisteixen a conèixer aquestes resolucions judicials, tal com recull la jurisprudència europea.  Des de la difusió, l'abril passat, de la investigació Catalan Gate, realitzada  per Citizen Lab, que s'han espiat fins a 65 persones de l'entorn de l'independentisme català, el govern espanyol no ha ofert una informació completa.