El 2026 arrenca amb Ucraïna ubicada al centre de les converses internacionals sobre la pau, però amb incertesa sobre si l’objectiu de posar fi a la guerra amb Rússia es convertirà en una realitat tangible. Després d’anys de conflicte –el pròxim mes de febrer ja farà 4 anys–, una proposta de pau es va començar a cuinar en àmbits diplomàtics amb la implicació directa dels enviats personals de la Casa Blanca i del Kremlin, però l’avenç cap a una solució sostenible continua estancat.
La iniciativa impulsada pel govern de Donald Trump s’ha caracteritzat per una aproximació que posa l’accent en els interessos econòmics i negocis més que en la resolució de greuges històrics o qüestions de justícia i seguretat fonamentals per a ambdues parts. Aquesta estratègia, més pròpia d’una mentalitat comercial que de la diplomàcia tradicional, busca incentius que generin rèdits immediats amb la promesa d’un alto el foc, però ha estat criticada per no abordar els punts clau del conflicte. A més, alguns observadors assenyalen que el paper de Trump ha beneficiat econòmicament els seus propis cercles propers, però no ha aconseguit resultats clars en termes d’acord de pau substancial.
Putin, l'home que no busca la pau
Un dels problemes principals per a la negociació és la posició del president rus Vladímir Putin. Tot i que l’economia russa afronta tensions creixents, amb inflació persistent, desequilibris i pressions derivades de la despesa militar, molts analistes coincideixen que aquestes dificultats no són suficients per forçar Putin a la taula de negociació i que Moscou pot sostenir l’esforç bèl·lic durant diversos anys més si cal.
Les sancions occidentals, malgrat l’objectiu de colpejar el cor energètic de Rússia i minvar els seus ingressos, no han alterat de manera decisiva els càlculs del Kremlin, que encara exporta petroli a preus raonables i disposa de prou ingressos per continuar el conflicte. Històricament, Rússia només ha acceptat acords de pau desfavorables en contextos de crisi econòmica profunda –un fet que no s'ha produït encara–, i aquesta situació explica en part l’absència de moviment ferm per part de Moscou.
A més, Putin ha expressat reiteradament que no cedirà en qüestions com les seves línies vermelles territorials o les condicions de seguretat que considera essencials. El Kremlin ha descartat assumir concessions significatives en les zones ocupades i ha condicionat qualsevol negociació a termes que assegurin “tranquil·litat” per a Rússia i el rebuig a l’expansió de l’OTAN, posicions que disten molt de les exigències de Kíiv i dels seus aliats occidentals.
Les demandes clares de Zelenski
El president ucraïnès Volodímir Zelenski s’ha mostrat obert a negociar, però en circumstàncies molt concretes i, segons algunes declaracions, no contempla una negociació directa amb Putin, afirmant que sovint la comunicació no es tradueix en res concret i comparant-ho a “jugar al ping‑pong”.
A l’altra banda de la balança, les converses liderades pels Estats Units han generat un pla de pau pretesament traçat amb Rússia. Aquest esborrany, tot i centrar-se a intensificar la via diplomàtica, ha generat malestar dins l’entorn ucraïnès per haver-se gestat “a l’esquena” de Kíiv, segons fonts oficials. Un fet que ha acabat provocant que Ucraïna generi també un pla amb els EUA.
Mentrestant, les hostilitats sobre el terreny no s’han aturat: ofensives i atacs contra infraestructures energètiques continuen afectant civils, especialment durant l’hivern, complicant encara més el clima per a qualsevol acord. A mesura que prossegueixen les negociacions en fòrums internacionals, la guerra continua viva, i la diplomàcia s’enfronta a un repte doble: trobar un compromís acceptable per a totes les parts i evitar que els interessos econòmics eclipsin els interessos humans i polítics que han alimentat el conflicte des de 2022.