Sorpresa. El fiscal ha demanat que s'investigui l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, per un delicte de fals testimoni durant la seva declaració en el judici a sis membres d'Arran, aquest dimecres al jutjat Penal 17 de Barcelona. Els sis integrants de l'organització juvenil de l’Esquerra Independentista han estat jutjats per haver intentat entrar a la seu del Partit Popular (PP), al carrer Urgell de Barcelona, i provocar danys el març del 2017. Fernàndez ha explicat que va anar a la seu del PP, com a "activista" i amb la llavors portaveu del grup parlamentari de la CUP, Anna Gabriel, per fer de “mediador” per si hi havia algun conflicte, que ha negat. “Van fer una roda de premsa i ja està”, ha afirmat. No obstant això, en l’informe final, el fiscal ha demanat que s’enviï a un jutjat de guàrdia la declaració en el judici de David Fernández perquè considera que ha mentit en assegurar que "ningú va entrar a la seu del PP", tot i que una quinzena de joves va entrar al vestíbul del local". Aquest vestíbul era un espai entre dues portes del local, sense accedir a l'interior, però el fiscal considera que Fernàndez ha mentint i que se li ha d'obrir un procediment penal per fals testimoni. El jutge, en la sentència, haurà de resoldre si envia Fernàndez a un jutjat.

 

A més, ell fiscal ha mantingut la seva acusació i ha sol·licitat que els sis joves siguin condemnats a pagar una multa de 5.400 euros cada pel delicte de desordres públics. Es dona la circumstància que el PP s’ha retirat del procediment, on reclamava uns 1.600 euros per danys.  Les advocades dels joves, Norma Pedemonte i Júlia Humet, han demanat la seva absolució perquè van exercir el dret a la manifestació, a més de sol·licitar que es tingui en consideració que hi ha dilacions indegudes en dur a judici aquest cas després de cinc anys. L'advocada Norma Pedemonte ha insistit en el risc de castigar drets fonamentals, com alerten els tribunals internacionals, quan  -sosté- que aquell dia no va haver-hi incidents greus. "Són 18 minuts amb aplaudiments i càntics, i el fiscal no ha demostrat que hi hagi una pertorbació rellevant de la pau pública", ha afirmat l'advocada.

FOTO PP
Imatge del vídeo de l'entrada del PP, visionat al judici.

Defensa de l'autodeterminació

En el judici, el llavors delegat de seguretat del PP, ara jubilat, també ha tret ferro de l’acció i ha assegurat: “Cada dia teníem manifestacions a punta pala”, i que van demanar-los que sortissin de l’entrada o vestíbul, amb doble porta, fet que els van requerir agents de la policia catalana. Els Mossos no van detenir a cap persona durant l’acció i els joves van ser identificats posteriorment a través de publicacions, i dos d’ells tenien fitxes d’identificació.

“Vam fer una roda de premsa per defensar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya”, i que el PP, en el govern espanyol no ho permetia, han declarat els processats, quatre nois i dues noies, que només han contestat a les preguntes de les seves advocades. Alguns han admès que van enganxar adhesius a l’entrada, però que no es va produir cap enfrontament, i que responsables del PP podien entrar i sortir de la seu. En el judici, s’ha visionat un llarg vídeo, on es veu l’actuació de protesta dels militants d’Arran. Dos dels joves han assegurat que treballen a temps parcial i els altres que no tenen ingressos, per si són condemnats a pagar les elevades multes. “El vestíbul és la seu del PP i unes 15 persones van voler entrar-hi; i en algun moment va haver-hi forcejament i”, ha afirmat el fiscal per mantenir la seva petició de càstig per “pertorbar la pau pública”.

Sense incidents

El periodista de la Directa, Jesús Rodríguez, també ha negat incidents greus en l'acte d'Arran, i ha explicat que alguns convocants van posar adhesius a la façana de la seu del PP. Agents dels Mossos s'hi van personar per fer-los fora, sense detenir a cap persona.

En l'informe final, l'advocada Norma Pedemonte també ha qüestionat com la policia catalana ha fet la identificació dels joves processats. Una de les acusades ha fet ús de la darrera paraula per refermar la defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya, i un altre dels acusats ha criticat els 5 anys d'espera per ser jutjats i ha manifestat que no sap com se l'ha identificat.