Un dels diaris de més abast internacional amb seu a Londres, el Financial Times, ha publicat aquest divendres un article titulat "Lawfare a Espanya: els casos contra la família Sánchez", on es fa ressò dels nombrosos casos que esquitxen els diversos líders polítics influents de l'estat espanyol. La notícia—que no fa distincions entre membres o no del govern socialista— diu que la investigació dels múltiples casos de corrupció a l'estat ha creat "un furor que ha convertit Espanya en un emblema de la justícia polititzada". El recull exposa detingudament l'entrelligada situació dels casos judicials recents que involucren a Begoña Gómez i a David Sánchez, però també a Díaz Ayuso i a Feijóo, a José Luis Ábalos, al fiscal general Álvaro García Ortiz i a diferents jutges implicats en les investigacions.
El Financial Times ofereix una radiografia del panorama polític espanyol que, de la mà de les causes obertes ara contra la dona i el germà de Pedro Sánchez, dibuixa un ambient de tensió política constant entre el PP i el PSOE —que són el nucli de l'article. Segons el diari, el debat sobre la ideologia dels jutges i les acusacions de persecució política a través del sistema legal no fan més que demostrar la poca consistència del sistema democràtic espanyol, que ha tingut el poder judicial condicionat pel PP i el PSOE des dels seus orígens, tal com afirma l'advocada internacional Miriam González Durántez.
Dos partits hegemònics i els personatges de sempre: els casos espanyols
Les investigacions anomenades a la notícia són vàries, però el Financial Times posa l'accent en el factor comú: el PP i el PSOE. L'intercanvi d'imputacions judicials i polítiques entre els líders dels dos partits dominants a Espanya mostren la condició notablement bipartidista del sistema polític espanyol. Un dels símptomes d'aquest caràcter dual és el rar acord sobre l'òrgan de renovació del Consell General del Poder Judicial de l'any passat, que acorda que cadascun dels dos partits principals escull 10 membres —"cap altre partit hi té res a dir", recorda la notícia.
El principal cas analitzat és el més mediàtic: el de la família del president Pedro Sánchez. La presumpta corrupció i tràfic d'influències de Begoña Gómez amb les universitats i de David Sánchez amb els conservatoris de música és el que té més cabuda en l'anàlisi. El paper del col·lectiu Manos Limpias —al qual es defineix com a "grup amb un historial de litigis amb tints polítics"— i dels jutges Juan Carlos Peinado i Beatriz Biedma també es posa sobre la taula. Per altra banda, també se citen els casos de presumpte frau fiscal de la parella de Díaz Ayuso i la consegüent investigació sobre el fiscal general de l'estat espanyol, Álvaro García Ortiz, per filtració de material confidencial en la causa de la presidenta autonòmica. A més, es fa menció del cas Koldo i de les suposades implicacions de l'exministre de Transports José Luis Ábalos en una trama de corrupció amb material sanitari durant la Covid-19, així com de les crítiques que va rebre el president espanyol pel nomenament de Juan Carlos Campo i Laura Díez com a magistrats del Tribunal Constitucional. L'altre protagonista de la història és Núñez Feijóo, que no ha tingut pietat amb els moviments de Pedro Sánchez, a qui ha criticat sense cessar arribant a acusar-lo d'intentar "posar morrió" als jutges —cita l'article.
La precarietat de la separació de poders: epicentre de la crítica
L'article del Financial Times té un to clarament punyent. A través de testimonis de jutges i advocats internacionals, el diari exposa la diversitat d'opinions respecte a la derivació ideològica del poder judicial espanyol. Mentre la banda progressista i els "nacionalistes Catalans i Bascos" consideren que els jutges "tendeixen més cap a la dreta que cap a l'esquerra", Pedro Sánchez es mostra preocupat definint les acusacions com a "assetjaments derivats d'accions legals abusives" i la CEOE, per la seva banda, emfatitza la "importància de la separació de poders i de l'estat de dret com a fonament de la democràcia a Espanya", així com "el seu paper essencial per garantir un clima favorable a l'activitat empresarial".
Addicionalment, el mitjà britànic explica que centenars de jutges a Espanya són membres d'associacions laborals obertament ideològiques —com ara l'Associació Professional de la Magistratura (dretes) i Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (esquerres), que tenen 1.400 i 440 membres respectivament. L'article recorda també les declaracions de Sergio Olivia Parrilla, jutge i portaveu de l'associació de jutges Francisco de Vitoria, on explicava que Espanya té milers de jutges independents i imparcials, però la manera com es trien "envia un missatge als ciutadans que la ideologia d'un jutge en particular pot importar". També s'hi cita a Edmundo Rodríguez, portaveu de JJpD i jutge, que també s'ha pronunciat contundentment en aquest aspecte: "Sembla que anar als tribunals s'ha convertit en un instrument més de guerra política".
El veritable problema no rau, segons el diari britànic, en la identitat o la ideologia dels partits o personatges implicats, sinó en la fragilitat d’un sistema institucional que permet que el poder judicial sigui objecte de disputa i sospita constants. Mentre el debat públic es concentra en la batalla entre sigles i noms propis, el que remarca el Financial Times és el cercle viciós de la judicialització de la política i la politització de la justícia espanyoles, que denigra l'estructura democràcia de l'estat més que qualsevol govern en específic.