En un pas decisiu després de dècades de negociacions, els líders de la Unió Europea han aprovat formalment la signatura de l’acord de lliure comerç amb el Mercosur. La decisió, adoptada per majoria qualificada, obre la porta a una de les zones d’intercanvi econòmic més grans del món, tot superant les reticències d’alguns estats membres i del sector primari, ja que els pagesos de molts països, entre ells els de Catalunya i Espanya, s'han mobilitzat en contra.
El vistiplau definitiu, que ha comptat amb el suport d'Espanya, s'ha produït aquest divendres en una reunió d’ambaixadors a Brussel·les, i es formalitzarà en les pròximes hores mitjançant procediment escrit. L’aprovació arriba després que el bloc comunitari ratifiqués, en la mateixa sessió, el paquet de salvaguardes pactat el desembre passat. Aquestes mesures tenen com a objectiu protegir el sector agroalimentari europeu de possibles desequilibris comercials.
Tot i l’impuls majoritari, l’acord no ha estat exempt de controvèrsia. Països com França i Hongria han manifestat el seu rebuig oposant-se a la decisió final. No obstant això, el suport de la resta de capitals ha permès superar aquest escull polític.
Reforç de la competitivitat
L’acord, que uneix a la UE amb Brasil, Argentina, Uruguai i el Paraguai, està dissenyat per eliminar aranzels, harmonitzar normatives i impulsar l’intercanvi de béns, serveis i inversions entre dos dels principals blocs econòmics del planeta. Els defensors de l’acord assenyalen que reforçarà la competitivitat i l’accés a nous mercats, mentre que els crítics alerten sobre els riscs mediambientals i la competència deslleial per als agricultors europeus.
Ara, el text passa a la següent fase, que inclou la signatura formal i la posterior ratificació per part de cada estat membre i dels parlaments nacionals del Mercosur, un procés que podria allargar-se encara mesos.
Un element clau per aconseguir aquest suport majoritari ha estat l’aprovació prèvia, en la mateixa sessió, d’un paquet de salvaguardes. Aquestes mesures, pactades el desembre passat, constitueixen l’esquelet de protecció que demanaven els estats membres amb més recel.
Clàusules de protecció
Es tracta d’unes clàusules dissenyades per protegir el sector agroalimentari europeu davant d’un possible excés d’importacions i, sobretot, per vincular l’accés al mercat europeu al compromís irrenunciable dels països del Mercosur en la lluita contra la desforestació i el compliment de l’Acord de París.
La divisió reflecteix una fractura més àmplia dins de la Unió. D’una banda, un bloc amb forts interessos agrícoles i una visió més proteccionista, liderat per França, que veu l’acord com una amenaça existencial per als seus agricultors i una contradicció amb el Pacte Verd Europeu.
De l’altra, un bloc lliurecanvista, amb Espanya i Alemanya al capdavant, que ho veu com una oportunitat estratègica i econòmica irrepetible. Per a Madrid i Lisboa, hi ha a més un vincle històric i cultural amb la regió. Per a Berlín, es tracta d’obrir un mercat immens per a la seva indústria d’alta gamma.
Ara, el procés entra en una fase complexa i previsiblement llarga. Després de la formalització escrita del vistiplau, que es produirà en les pròximes hores, caldrà la signatura conjunta entre tots els governs implicats.
La veritable prova de foc, però, serà la ratificació parlamentària. L’acord haurà de ser aprovat no només pel Parlament Europeu, sinó també pels vint-i-set parlaments nacionals de la UE i pels quatre del Mercosur. Aquest requisit unanimista és l’escull més perillós, ja que un únic rebuig, com el que podria sorgir d’Assemblees com la francesa o l’holandesa, podria malmetre tot l’edifici construït.
En definitiva, la UE ha fet la seva jugada. Ha decidit donar prioritat a l’obertura estratègica cap al sud, però ho ha fet amb una clara condicionalitat.
L’acord amb el Mercosur es converteix així en una prova a escala global: un experiment per demostrar si el lliure comerç del segle XXI pot ser, realment, un instrument eficaç per promoure no només l’intercanvi de béns, sinó també la transformació ecològica i la cooperació política. El repte, immens, només acaba de començar.